Sopa de lletres

Paraules sobreposades, frases sense sentit quan l'ordre dels mots en modifica el resultat final, amb sonoritats que es repeteixen sense significar el mateix, són els elements que conformen el diàleg entre aquests dos grans de l'escena: Àngels Margarit i Thomas Hauert. Un diàleg que necessita el diccionari a la mà (o més exactament, projectat al teló de fons) per trampejar els malentesos que van sorgint un cop i un altre, i que finalment constitueixen l'essència de la comunicació quan s'observa amb ulls riallers.

Pensat com una posada en comú entre els seus llenguatges –amb l'ondulació que marca Margarit a través d'eixos forts i el trencament dels supòsits dinàmics que fa tan particular Hauert–, From B to B és un treball amable per ballar plegats sense traspassar l'essència de cap dels dos intèrprets, la qual cosa en els primers moments crea una sobreposició matussera, amb músiques encadenades sense fines baules, però que mica en mica es va ajustant fins a compondre paraules que s'escriuen soles i duets que s'acoblen.

From B to B també és un viatge d'anada i tornada, d'apropament i d'aïllament, com el doble acròstic que Màrius Serra ha compost per anar del nom d'ell al d'ella i a l'inrevés, una combinatòria de lletres de cartró que poblen l'escenari a la manera d'una sopa de lletres de sòlid grafisme i la sonoritat a punt d'explotar.

Els moments on Margarit intenta repetir les paraules alemanyes amb les quals es presenta Hauert i quan ell fa el mateix amb el text en català d'ella són dues petites joies de poesia sonora que materialitzen un conflicte diari entre les persones.