Una de pirates i princeses

Love of Lesbian va oferir divendres passat el seu únic concert de l'estiu a Catalunya. Més que d'estiu, ja semblava de ben entrada la tardor. La fresca brisa marina va fer congelar la graderia –poc més de mitja entrada– i al grup, que li va costar arrancar. Potser perquè feia molt poc que havien viscut una aventura Argentina de 48 hores d'anada i tornada. El sextet de Sant Vicent dels Horts va iniciar el concert amb una interminable introducció del tema 1999, que dóna nom al seu últim disc. Amb una impecable qualitat del so, Santi Balmes va comandar el vaixell entre el seu univers de pirates i princeses –com va dir ell– al llarg d'una vintena de cançons en un marc propici com és el port de Sant Feliu. Es van oblidar del seu passat anglès, que van abandonar el 2003, i van cantar només en castellà. Durant la primera mitja hora, van repassar cançons dels treballs 1999, Cuentos chinos para niños del Japón i Maniobras de escapismo entre les quals van destacar Historia de una hache que no quería ser muda i Carta a todas tus catástrofes. I just quan passava l'equador i coincidint amb la cançó Segundo asalto, com si es tractés d'un segon acte, el grup es va treure la son de les orelles i el fred del cos. Un clímax que va tenir la cirera de Limousinas, al compàs només del piano, sense oblidar la impecable Música de ascensores.

Un cop va descansar la banda, Balmes es va desprendre, per fi, de la jupa i va iniciar la recta imparable fins al final amb les sis últimes cançons. Menció especial per a Incendios de nieve i el seu xiulet addictiu. A partir d'aquí, el líder del grup va obrir la veda per fer el boig a l'escenari amb antenes al cap, fent el gat amb Miau i sent poc diplomàtic amb el públic de les grades i les seves hemorroides –i això que va dir que s'estava controlant perquè hi havia la seva mare–. Algunas plantas va posar el punt final a l'espectacle. Excel·lent banda, brillants cançons, però amb la sensació que el de Sant Feliu va ser un bolo a mig gas.