Toc de Cobla
Grenoble esdevé melic de la tradició catalana fora de les fronteres nacionals amb l'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics
A la vora de l'Isère
És molt significatiu que una ciutat hagi estat el bressol d'esdeveniments de tant de ressò social i històric com la Revolució Francesa, el Maig del 68 i els aldarulls més recents de fa pocs anys, que es van encomanar a tot el país. És un indicatiu de la sensibilitat dels qui hi viuen. De fet, com a espai de cruïlla, Grenoble ha acollit gernacions del que ara anomenem nouvinguts, i aquesta varietat ha de comportar un gresol d'inquietuds. És inevitable.
Entre tots plegats, força catalans. Ha estat en bona part gràcies a ells que aquest cap de setmana a la ciutat de l'Isère hi ha tingut lloc el 24è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics (sí, sí; aquesta és la denominació oficial, tan explícita com poc comercial), i l'acollida no podia haver estat millor. Fins i tot Alain Pilaud, alt representant de la municipalité, se'n feia creus. “I com us ho feu per convèncer tots els vostres càrrecs electes per fer una cosa així?”, es va demanar. La pregunta denota que hi deu haver alguna cosa insòlita en aquesta proposta folklòrica (i més, si la fa un francès), però sigui com sigui, la resposta és senzilla: amb passió, amb convenciment, amb esperit, que és justament el que hi aporta Adifolk, l'entitat organitzadora. El seu president, l'Antoni Vinyes, en la resposta hi destacava la força integradora de les tradicions, o sigui, el folklore com a eina social: un gran lema en una vila com Grenoble, però també una gran responsabilitat per als gairebé 500 membres dels diversos grups visitants que van aconseguir fer quedar tothom bocabadat i fer participar una bona part dels de Grenoble que van passar pel parc de Paul Mistral on se celebrava l'acte.
L'inici de L'Aplec (millor dir-ne així, oi?) va ser dijous amb un tast de tot plegat, sota el guió artístic de Jordi Pesarrodona. Les actuacions van deixar de ser mostres individualitzades i van passar a formar part d'un espectacle unitari que va tenir lloc des de divendres a la tarda fins a dissabte a la nit. De tot el que s'hi va veure, cal deduir-ne que la desafinació perfecta de les gralles dels castellers deuen tenir alguna cosa embriagadora per provocar que, en sentir-les, el públic sentís un calfred d'expectació.
Triomf dels castellers
La colla Joves Xiquets de Valls, protagonistes d'altra banda d'un cartell omnipresent a la ciutat, van triomfar rodonament per bé que sobre l'escena, van compartir aquest paper principal amb la cobla Bisbal Jove, l'Esbart Joaquim Ruyra de Blanes, la colla sardanista Encís de Manlleu i la coral Polifònica de Puig-reig, que van aportar els moments de màxima esplendor. La singularitat va venir gràcies al sorprenent Ball de Pastorets de Sitges i a les magnífiques sessions d'havaneres degudament aromatitzades de cremat dels lleidatans del Grup Boira, que, en sentir-los, es pot pensar que potser sí que, a Cervera, s'hi hauria d'haver fet un port.
L'Aplec es va acomiadar ahir de Grenoble amb la responsabilitat de ser a les portes de la 25a edició. En les últimes tres o quatre, hi ha hagut una més que remarcable renovació en l'edició de l'any passat, a Cracòvia, i enguany hi flotava l'esperit de tothom com a punt d'inflexió del canvi. Però encara cal reblar el clau. Difusió cultural? Promoció festiva? Exportació artística? O bé mostra folklòrica amb visos reivindicatius de catalans voluntariosos amb poques conseqüències més? Segurament, encara es pot anar més enllà.
