L'estiu a escena
Contra els estils
Luz, l'artista abans coneguda com Luz Casal, va avançar a Sant Feliu de Guíxols dos dels temes del seu nou disc, inclòs el seu agraïment a la vida
Luz és una d'aquelles escasses artistes que cauen bé a tothom, fins
i tot a la mainada més petita. Dijous, entre el públic que omplia l'Espai Port de Sant Feliu hi havia uns pares amb els seus bessons de pocs mesos, que van seguir el concert amb prou atenció. I en silenci.
No com els adults, que li van dedicar sorollosos crits de “guapa!”
i ovacions estratosfèriques.
Luz no actua com una diva.
Va sortir a escena amb els seus
músics, com un més de la banda, sense que li haguessin de fer sumptuoses introduccions instrumentals. Va començar vestida de vermell i negre, amb l'elegància de postguerra que requereixen les cançons de La pasión, el seu últim disc, amb les quals va obrir el
concert: Mar y cielo, Alma mía, Con mil desengaños i Historia
de un amor, quatre perles del gran llegat melòdic llatinoamericà –llàstima que no cantés també la sublim A dónde va nuestro amor–, interpretades amb un quartet de corda, un trio de vent i una sòlida base
formada per dos guitarristes, baix, bateria, percussió i teclats.
Després, Luz va canviar de vestit i va sortir tota de negre per cantar els èxits més esperats: Entre mis recuerdos, No me importa nada, Un nuevo día brillará i un Boig per tu mig en castellà, mig en català, que va agrair a Pep Sala i Carles Sabater, mirant al cel i persignant-se. La nit va tenir també moments més rockers amb A cada paso que doy, Plantado en mi cabeza i Rufino, temes en què Luz va mostrar una enorme vitalitat, però també alguns problemes de veu. També va reivindicar les seves arrels gallegues i asturianes a Vengo del norte, que va culminar amb ritme trepidant de rock celta. I després de la tempesta, la desitjada calma de Piensa en mí, a la qual va seguir una versió de Gracias a la vida –“Una cançó que expressa millor que qualsevol paraula com han estat els meus últims mesos”, va dir en referència al seu dur tractament contra el càncer–, que com la inèdita Un ramo de rosas apareixerà en el nou disc recopilatori que prepara per a la tardor. Per presentar aquesta última cançó, va dir: “A alguns els agraden més els meus temes més rockers; a d'altres, tot el contrari. A mi tant m'és. Jo faig les cançons que vull fer. Aquesta cançó, de quin estil és? Simplement, és una bona cançó”. Ho és.