Una nit de sensacions
Amb una mitjana d'edat per sota de la dels que assisteixen habitualment al Gastromusical del Molí de l'Escala, tota una generació –nascuda pels volts dels setanta– es va retrobar dimecres a la nit per rememorar vells temps. Temps marcats a la vida de cadascun dels presents per una banda sonora en què, amb diferents nivells d'intensitat, Mikel Erentxun ha col·locat algun dels seus temes, la majoria de la seva etapa com a líder dels mítics Duncan Dhu. Amb aquest ambient tan favorable –uns 300 espectadors i comensals–, el músic basc es va presentar tot sol a l'escenari amb una imatge de vell rocker a qui els anys només passen factura amb algun cabell blanc, alguna arruga o algun tatuatge de més; perquè pel que fa a la seva música, s'ha de dir que el temps li ha donat encara més rèdits.
Abans, per ambientar la vetllada, el cuiner Jordi Jacas va introduir les primeres sensacions oferint un sopar de tradició basca a base de pastís d'escórpora, mitjana de vaca vella de l'Imanol (extraordinària) i coronat per unes postres que remetien a la terra gràcies a la incorporació d'un ingredient tan peculiar com la remolatxa al formatge de cabra i la síndria. El mateix Mikel Erentxun va resumir el ressopó amb un “tinc la sensació d'estar a casa”.
Pel que fa al concert, el músic va demostrar tenir taules per presentar-se així, en acústic, davant d'un públic entregat des del principi. Va desgranar un concert tan senzill com potent, en què va combinar balades tranquil·les de darrera fornada amb temes de la seva primera trajectòria en solitari i, és clar, de tant en tant alguna cançó de l'època de Duncan Dhu. Amb un so net, càlid i directe, potenciat per la proximitat de l'escenari i la seva gran veu, ningú no va trobar a faltar la resta de la banda.
Que la veterania és un grau, ho va demostrar començant amb l'emotiva Palabras sin nombre –tema de l'etapa Duncan Dhu– per continuar amb esplèndides versions de ¿Quién se acuerda de ti? i Mañana. I així, cançó a cançó, va oferir grans dosis de nostàlgia amb cançons que parlen de temps passats i tot sovint de vells amors o amistats perdudes. Del concert en van destacar la vibrant Cartas de amor, l'inèdita Veneno i, és clar, el reguitzell final de clàssics de clàssics com Cien gaviotas, Esos ojos negros i Jardín de rosas, que va provocar l'apoteosi entre el personal, sobretot femení.
Per acabar de completar la vetllada, el cantant va firmar autògrafs i es va fer fotos amb les fans, fent palès que al Molí de l'Escala la fórmula de maridar música i menja en el Gastromusical els surt brodat.
