Un renovador de l'horror
Jimmy Sangster va ser un nom clau de la Hammer
El mateix dia que va morir Raúl Ruiz, ens va deixar també un altre cineasta molt diferent però igualment amant del misteri i les atmosferes fantàstiques: el guionista i director gal·lès Jimmy Sangster, de 83 anys. Juntament amb el director Terence Young i els actors Peter Cushing i Christopher Lee, Sangster va contribuir decisivament a renovar la iconografia i el tractament dels mites clàssics del terror que al seu dia havia popularitzat la Universal, a través de la productora Hammer, que ara ha tornat a l'acció amb pel·lícules com Déjame entrar (2010) i La víctima perfecta (2011).
Abans de ser guionista Sangster havia treballat com a ajudant de direcció, director de segona unitat i cap de producció, fins que –tot i el seu propi escepticisme sobre la seva capacitat per a l'escriptura– va escriure el guió de X: the unknown (1956), i després ja se li va encarregar el de La maldición de Frankenstein (1957), en què va mostrar més interès en el personatge del científic que en el del monstre.
Imaginatiu i de refinat sentit de la crueltat, Sangster va escriure per a la Hammer pel·lícules com Drácula (1958), La momia (1959) o Las novias de Drácula (1960) i hi va dirigir El horror de Frankenstein (1970), Lust for a vampire (1971) i Miedo en la noche (1972). Especialment interessant va ser la seva aportació al thriller psicològic, amb títols com ara El sabor del miedo (1961), Maniac (1963) i dos vehicles al servei de la Bette Davis posterior a ¿Qué fue de Baby Jane?, A merced del odio (1965) i El aniversario (1968). En casos com aquest, només queda donar les gràcies pels malsons.
