Estabilitat contínua
La cobla Bisbal Jove amb XX; la Marinada amb Rota; la Reus Jove amb el swing i el jazz; la Sant Jordi amb Névoa... Les incursions de les cobles en camps musicals diversos segurament no porten més balladors a plaça, però provoquen una percepció més viva. És probable que no pretenguin ni incrementar els balladors ni dinamitzar la percepció social de la sardana. Potser es tracta de simples conseqüències col·laterals, perquè segurament l'objectiu és obrir el ventall de les seves possibilitats artístiques. Tot simplement, que no és poca cosa.
De passada també evidencien que cobla i sardana són dues coses diferents amb interessos que només són comuns si ho volen les dues parts. La cobla és una formació instrumental que no té la sardana com a horitzó exclusiu encara que actualment s'hi dediqui en un percentatge alt. D'altra banda, la sardana és una dansa amb un model festiu particular que ha de tenir la seva pròpia dinamització. Amb cobla, o potser sense. Podria ser que la plaça (i la discoteca, i l'envelat, i les festes rave) regenerés els seguidors de la sardana si el model de presentació social i instrumental girés dràsticament. Portar més seguidors al model actual ja s'ha vist com a poc viable, sobretot, entre els joves; per tant, potser cal buscar un model diferent, complementari, cosa que ja va fer Pep Ventura, el primer i últim gran renovador. Reinventant-se, la cobla se situa en plans diferents, i la sardana també ho pot fer. Més que res perquè si res no canvia, tot continua igual. Pot semblar una boutade, però en aquest cas, continuar igual no significa mantenir-se. Les cobles ho saben i busquen opcions; si cal actualitzar la sardana, cal posar-s'hi. Això, si el sardanisme ho creu convenient, és clar. Potser, tal com estan les coses, ja va bé.
