Pedres, papers, pantalles
Europa no ha estat capaç de bastir un model propi, i seran els nord-americans els que impulsaran la venda de llibres electrònics
A remolc d'Amèrica
Si hem de fer cas dels que en saben i la crisi no ho esberla tot, el llibre electrònic
experimentarà un fort creixement en els propers mesos. Com en tantes altres coses, tampoc en això Europa no ha estat capaç de bastir un model propi. De manera que seran els grans grups nord-americans del sector els que donaran l'impuls definitiu a la comercialització d'aquest nou format de llibre.
Ningú no ha de pensar, en qualsevol cas, que el llibre electrònic arraconarà el de paper en quatre dies. De cap manera. Primer, perquè els gustos dels lectors no canviaran de la nit al dia i, de moment, la lectura en una màquina encara té tants avantatges com inconvenients. I després, perquè per als problemes que justifiquen l'escassetat de llibres electrònics que hi ha no s'han trobat encara solucions satisfactòries. La poca predisposició dels autors –i dels agents que els representen– a autoritzar la versió digital de les seves obres, el nombre encara molt petit de dispositius de lectura en les mans del públic, i l'existència d'uns canals de comercialització gens àgils i poc atractius no han esperonat la digitalització dels catàlegs de les editorials, que, a causa del moment econòmic que vivim i la inversió que requereix, han optat per anar fent sense presses.
El desembarcament recent d'Amazon i d'Apple a l'Estat espanyol, i el més que previsible de Google en un futur no gens llunyà, canviarà el panorama. La força d'aquestes tres empreses, amb una enorme capacitat d'accedir al gran públic, rau en el fet de situar una oferta colossal a la distància d'un simple clic. Al contrari del que ja succeeix a Alemanya o al Regne Unit, Amazon, en la seva botiga estatal, no ofereix encara llibres electrònics; ho farà quan hagi tancat amb els editors els acords que necessita per bastir, en català i castellà, una oferta que no desmereixi de la que ja posseeix en altres idiomes, singularment en anglès. Apple, que tenia la seva iBookstore hivernada des de feia mesos, ha començat a oferir novetats en castellà aquesta mateixa setmana, amb una oferta de moment molt reduïda.
Però ningú no sap si tot això acaba de ser una bona notícia. Resulta fascinant tenir la possibilitat de comprar un llibre, no ja des de casa sinó des de qualsevol indret, en qualsevol moment i en gairebé qualsevol llengua que ens pugui interessar. I tenir-lo en molt pocs segons i a un preu més barat del que hauríem de pagar pel mateix llibre en paper en una llibreria. A canvi de tot això, el model nord-americà exigeix fidelitat. Els llibres comprats a Amazon, per exemple, només es poden llegir amb els aparells que fabrica i ven la mateixa empresa o, a tot estirar, utilitzant les aplicacions o programes informàtics que ha dissenyat per algun estri de la competència. De manera que, si un dia ens enfadem amb Amazon, podrem deixar de comprar-hi llibres, però haurem de continuar utilitzant els seus aparells per llegir els que ja tinguem. I, si la nostra afició a la lectura encara ens empeny a continuar comprant i ens passem a Apple, posem per cas, ens haurem de resignar a adquirir una màquina nova i a tenir dues biblioteques. Dues, que en realitat seran tres, si hi afegim la que ens colonitza les parets de casa des de fa anys. S'imaginen com en pot arribar a ser de complicat, tot això, a l'hora de trobar un llibre?
Però la fidelitat de què parlem no només té aquests inconvenients. L'obligació de comprar sempre al mateix lloc ens exposa a la mirada indiscreta del venedor. Es fan càrrec de quantes coses podria arribar a saber sobre els gustos, els costums, les aficions i l'orientació política, sexual i religiosa d'una persona concreta, tenint a la vista els llibres que ha comprat o regalat el darrer any? La resposta fa por, ja ho sé. Parlem-ne, la setmana vinent?