Cadaqués era una festa

Els diaris han parlat a bastament de la mort de l'artista britànic Richard Hamilton, però la majoria ha oblidat una dada molt especial: Hamilton va passar els darrers 48 estius –més de mitja vida– a Cadaqués. I no es limitava a prendre el sol, a passejar o a fumar cigars. A la galeria Cadaqués va exposar-hi fins a 14 vegades!

Estem parlant d'un dels artistes més importants de l'escena contemporània. L'hereu espiritual de Marcel Duchamp i el pare del Pop Art. Coneixedor, a més a més, de la cultura catalana molt abans de trepitjar la nostra terra. Quan tenia 18 anys va fer el dibuix Sardana, on apareixen quatre persones nues ballant en rotllana. Huc Malla, segon titular de la galeria Cadaqués i amic de l'artista, li va preguntar sobre aquesta curiositat. Resulta que va fer amistat, a Londres, amb una colla de catalans exiliats. Cada diumenge els anava a veure, gaudia del pa amb tomàquet i d'altres menges catalanes, i la festa es rematava amb una sardana, una dansa que el va encisar.

Hamilton enviudà per primera vegada el novembre del 1962. Els seus amics Marcel Duchamp i la Teeny el van convidar a passar l'estiu a Cadaqués. Duchamp hi havia arribat el 1958, on va crear algunes obres significatives i participava en equips d'escacs de pescadors de Cadaqués que s'enfrontaven, sovint, amb equips rivals de Llançà i el Port de la Selva. Van venir a visitar Duchamp amics creadors de la talla de Man Ray, John Cage i Merce Cunningham, Arman, Niki de Saint Phalle i Roberto Matta.

Hamilton va comprar, el 1968, una ruïna a prop de l'església, i va encarregar a l'arquitecte Lanfranco Bombelli una casa-estudi. Cada estiu arribava amb nou material, que Bombelli exposava a la galeria Cadaqués entre el 1973 i el 1997. També va treballar en sèries mítiques com els dibuixos de l'Ulisses, de Joyce, la cèlebre Shit & Flowers –la peça Sunrise recrea un paisatge de Cadaqués en versió escatològica–, l'inoblidable Sign –alteracions del logotip de Ricard– i les col·laboracions amb l'artista alemany Dieter Roth.

Amb Roth va dur a terme una exposició d'art per a gossos. La galeria Cadaqués els va editar el disc Canciones de Cadaqués (1976), on tocaven la guitarra mentre el gos Chispas Luis udolava, i el mític llibre Collaborations of Ch. Rotham.

Duchamp va dur Hamilton a visitar Dalí, a Portlligat. En conèixer l'artista empordanès, va canviar de seguida la impressió que en tenia, en descobrir una persona inusualment culta i atenta. Imagineu, per un moment, un Cadaqués on es passejaven els amics de Duchamp, Dalí i el tàndem Peter Harnden i Lanfranco Bombelli. En poc menys d'un quilòmetre quadrat hi havia una concentració d'artistes genials més densa que a la Florència del Renaixement. Bombelli era arquitecte i artista concret suís, íntim amic de Max Bill i Max Hubert. La seva tasca com a galerista el va conduir a recolzar i exposar joves catalans que prometien, com Arranz-Bravo, Muntadas i Xavier Corberó.

En la dècada dels 90, l'esperit iconoclasta de Duchamp i de Hamilton va surar en la creativitat d'un cuiner, Ferran Adrià, que arribarà a ser l'estrella d'una Documenta de Kassel sense moure's de Cala Montjoi, a Roses. Genis i figures!

En tan sols deu anys l'art havia canviat de paradigma. El discurs de les segones avantguardes s'havia exhaurit i el conceptual amarava qualsevol praxi. La immensa majoria de les exposicions que trobareu avui dia al Macba són hereves d'aquell període prodigiós. Però si voleu fer-ne una dissecció en un espai concret per extrapolar-la a la resta del món, tan sols caldria recórrer el quilòmetre quadrat d'aquell temps en què Cadaqués... era una festa.