Tresor fotogràfic

L'any 2007 ingressaven a l'International Center of Photography (ICP) de Nova York 4.500 negatius, repartits en tres caixes, amb imatges de la Guerra Civil Espanyola dels fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour Chim. Les tres caixes les havia heretat d'una tia seva el director de cinema mexicà Benjamin Tarver, que el 1995 havia escrit una carta al centre novaiorquès per comunicar que tenia a casa tres caixes plenes de rodets. Era una troballa de valor incalculable perquè s'havia perdut el rastre d'aquestes imatges des del 1939. Es tractava del més important conjunt de negatius recuperats del segle XX. El descobriment es va anomenar “la maleta mexicana”.

La importància del descobriment no només estava en el valor històric de les imatges, sinó també en el seu valor emocional, que fa que encara ara el públic (sobretot el d'aquí) que veu aquestes imatges busqui el rostre d'algun parent o els edificis dels carrers de la seva ciutat el 1936. Des del punt de vista de la història de la fotografia, aquestes imatges documenten perfectament els inicis del fotoperiodisme modern i de batalla, tal com el coneixem avui dia. I mai més ben dit, tots tres fotògrafs van treballar en pro de la fotografia i a favor de la República, i les seves imatges van fer la volta al món en nombroses revistes gràfiques internacionals. Treballant per aquestes causes, Gerda Taro, dona de Robert Capa, va morir durant la batalla de Brunete, esclafada per un tanc, el juliol del 1937.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que el 2009 ja va exposar un petit avançament del contingut de la maleta mexicana en una exposició de Robert Capa i Gerda Taro, presenta ara per primer cop a l'Estat espanyol una exposició dedicada exclusivament a aquesta troballa.

David Balsells, cap del departament de fotografia del MNAC, remarca que, malgrat que a les caixes s'hi van trobar moltes imatges inèdites, també hi havia els negatius de fotografies cèlebres que s'havien publicat en revistes i diaris de tot el món gairebé simultàniament a la seva realització. La Guerra Civil va ser la primera guerra fotografiada massivament de la història.

L'exposició reuneix una setantena de fotografies –50 de les quals, còpies d'època–, a més de nombrosos fulls de contacte i documents, com ara les revistes on es van publicar les imatges. No hi falten, a l'inici del recorregut, les tres caixes en qüestió, curosament dividides en petits compartiments per classificar els rodets, i amb la tapa amb les anotacions pertinents dels continguts. Una de les caixes està anotada per Chim; les altres tenen lletres diferents i no identificades, que podrien correspondre als assistents de l'estudi de París, on els negatius van anar a parar just després de la guerra.

Del descobriment, segons la comissària de l'exposició, la conservadora de l'ICP Cynthia Young destaca el fet que, al contrari del que s'havia pensat, Robert Capa no treballava sol. “Es nota que tots tres col·laboraven intensament, en alguns moments els negatius estan tan barrejats que ha estat difícil determinar de qui era cadascun –explica Young–. Això passa clarament en el cas de les fotos de Capa i Taro, encara que avui dia crec que ja hem arribat a les atribucions exactes.”

En el recorregut cronològic de la mostra, trobem les fantàstiques imatges de la vida als fronts fetes per Taro, les de la batalla de Terol de Capa o algunes de les darreres imatges de Federico García Lorca a Madrid fetes per Chim, un mes abans del seu afusellament. Les imatges del dipòsit de cadàvers de València de Gerda Taro van fer també la volta al món.

3

2

1

4