Combat nul

El tercer combat del Torneig de Dramatúrgia, el van lliurar dilluns, a La Planeta, Sergi Belbel, el mestre, i Cristina Clemente, l'alumna. Després de recordar les normes del Marquès de Queensbury, Jordi Casanovas va donar pas a la lectura d'Ella i els altres, a càrrec de Lluís Villanueva i Àngels Bassas, i, com ha passat habitualment, en 5 minuts ja es va poder identificar qui era l'autor del text, en aquest cas, Belbel. Cal dir que això és una competició i que han estat pocs els autors, només Pau Miró, els que ho han utilitzat com a banc de proves per presentar alguna cosa que, posteriorment, pogués derivar en un projecte de muntatge. Per tant, per competir, i més en un concurs que s'ha de resoldre per votació popular, quina millor manera de fer-ho que optant per l'agraïda comèdia?

Belbel, director i dramaturg terrassenc –“el Xavi de la dramatúrgia catalana”, Casanovas dixit–, va presentar un text convencional i d'una obvietat esblaimant en què una dona ha d'afrontar la vida, això és “els altres”, és a dir: el seu fill adolescent; la seva parella; la filla, amb qui té un fil trencat; el seu cap; un nou company de feina; una amiga pija; el seu pare, amb principi d'Alzheimer; el seu estilista homosexual, i, la remada, un jovenet amb qui intenta fer sexe per internet. Un típic i tòpic desastre. El secret per arreglar-ho tot és el mateix dels anuncis de xampú, laca, sopes de sobre Gallina Blanca o llibres d'autoajuda: trobar-se a si mateixa, dedicar-se més temps i “trabajo que te quito”. Si ho hagués deixat abans d'enunciar la trillada recepta de la felicitat, Belbel encara hagués tingut alguna possibilitat, però aleshores va cometre l'error de voler aportar el toc transcendent –Clemente també hi va caure– convertint la vida de la protagonista en ideal, completant el pastitx i, de passada, superant àmpliament el temps assignat de 45 minuts. La meva proposta és que el temps sigui de 30 minuts i que la norma s'observi estrictament, així, si el text és bo, aquí pau i allà glòria, i si és una llauna, ens estalviarem el suplici. Sort del gran nivell dels intèrprets que han desfilat des del primer combat per La Planeta i que han protagonitzat lectures primoroses. En mans d'intèrprets menys preparats, el torneig perdria la meitat del seu interès.

Joan Carreras i Alícia Pérez van llegir La nostra champions particular, escrita per “la Thiago Alcàntara de la nostra dramatúrgia” –Casanovas també dixit–, que fa una repassada de les facècies vitals d'una parella des que decideixen tenir una criatura fins que moren en un futur força llunyà a causa d'una malaltia provocada per les ones radioelèctriques del sistema Wi-Fi. Es tracta d'un text un pèl més breu, que comença presentant dos personatges i, després dels minuts inicials dialogats, continua com una mena de lletania de fites vitals llegida a dues veus, amb alguns moments divertits que van provocar esclafits de riure intermitents en el públic. Al cap de deu minuts ja era clar qui guanyaria, tot i que s'hauria d'haver declarat combat nul, però hi ha d'haver un guanyador. En el text, algunes prediccions curioses: el Girona FC, l'any 2020, pujarà a primera entrenat per Iniesta, i el 2045 guanyarà la lliga de campions. La primera semifinal, Riera-Clemente, dilluns que ve (20.00 h), està servida.