Recuperar la utopia

Al llarg dels anys 60 i 70, a Mèxic, es van constituir desenes de grups armats amb una diversitat ideològica considerable, guerrilles urbanes i guerrilles rurals. El moviment estudiantil del 1968 a Ciutat de Mèxic estava format, a més de per estudiants de la UNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic) i de l'IPN (Institut Politècnic Nacional), per professors, intel·lectuals, obrers, professionals liberals i fins i tot mestresses de casa, que es mobilitzaven en contra de la injustícia i la desigualtat. Aquell moviment va ser dissolt l'octubre del 1968 amb la matança de la plaça de les Tres Culturas de Tlatelolco. Margarita Urías Hermosillo va ser una de les guerrilleres que van lluitar per les llibertats, posteriorment va ser historiadora i professora a la UNAM, i la seva vida és el fil conductor d'El rumor del incendio, la peça que el grup mexicà Lagartijas Tiradas al Sol estrena avui (21h) i demà (18h) a la sala La Planeta de Girona.

El rumor del incendio és la segona part d'un projecte anomenat La rebeldía, que en té tres. La primera part és el procés d'investigació d'aquells moviments, que va incloure la construcció d'un bloc (El rumor del oleaje) en el qual, al llarg de 7 mesos, el grup hi va abocar els resultats de la investigació teòrica i iconogràfica que van realitzar d'aquests moviments armats a Mèxic durant la segona meitat del segle XX, acompanyats de reflexions polítiques actuals.

Luisa Pardo i Gabino Rodríguez, fundadors i membres del grup, i creadors i intèrprets de l'espectacle, juntament amb Francisco Barreiro, van explicar ahir que aquest, que és el segon capítol de la trilogia, és el resultat de “la combinació de les dades, amb tota la seva fredor, i anècdotes èpiques. És una barreja de fredor i emotivitat”. El rumor del incendio neix de la investigació d'aquests moviments i no pretén oferir respostes, sinó plantejar un munt de qüestions, com ara: “Pot una mirada crítica al passat transformar el futur? Com va ser el món dels nostres pares? Què heretem? Quines lluites es van lliurar abans que nasquéssim? Què és la rebel·lia en el segle XXI? Com es configura avui la dissidència? Com es construeix un país millor? Com es redueix la desigualtat? Hi ha altres sistemes de gestió?” Explica Luisa Pardo que aquesta peça ha nascut de “la necessitat de plantejar-nos, com a joves, quin és el nostre lloc al món, en un sistema que no entenem i que afavoreix la desigualtat, la pobresa i la injustícia. La resposta de la joventut davant aquesta situació no és precisament esperançadora”. Per la seva banda, Gabino Rodríguez afegeix que l'espectacle no fa, de cap manera, apologia del terrorisme i que, tot i anar a la recerca de la utopia mitjançant la no-acceptació del sistema capitalista actual, no és ingenu en absolut i no cauen “en l'error o la ingenuïtat de reivindicar models polítics que han fracassat com el marxista-leninista”. Pardo i Rodríguez coincideixen en la necessitat que el jovent es comprometi: “Una relació estàtica amb el passat et condemna a un futur estàtic”, diu Rodríguez, de manera que és impossible canviar l'estat de les coses, que “en el nostre país” cada vegada van pitjor. “Una vegada descartada la via del terrorisme, què podem fer per canviar l'estat de les coses?”, es pregunta Rodríguez.

La posada en escena és estimulant i combina tres plans: el dels actors, el del marc històric i el marc social; barreja la interpretació amb la projecció de documents històrics i d'altres que permeten veure la representació en miniatura de fets determinats, representats pels mateixos intèrprets, que manipulen joguines.