La vida convulsa

En acabar El rumor del incendio de la companyia mexicana Lagartijas Tiradas al Sol, tenia la sensació d'haver vist un dels espectacles més singulars del festival. La resta, el que s'ha exhibit fins ara, sembla una mica més convencional; i no per l'ús de la diversitat de recursos multimèdia, joguines i altres efectes (això ho hem vist infinitat de vegades), sinó per la manera d'inserir-los en la historia contada i la forma tan directa, sincera i artesanal d'emprar el llenguatge teatral.

Només entrant a la sala de La Planeta, observant la realitat escenogràfica, ja hi prenia vida l'expectativa. Tot el rumor se n'anava mirant l'estrany i arraconat quadre escènic: una estora de gespa contenia tot l'espai; la paret esquerra ensenyava una colossal fotografia, paisatge d'ensomni ple de muntanya, cel i núvols; al fons, una cortina de plantes i fulles verdes; a terra una pantalla, com un llenç, recolzada; al centre, un parell de taules, estris i tres cadires; tota la part frontal, una estesa de tauletes baixes de fusta que acabaven esbossant una ela; damunt, una peixera; dessota, un munt de maquetes i herois de joguina: soldats de plàstic, clicks de playmobil, i un petit tren elèctric que endegava el fil de la historia. Abraçant l'escenografia, el públic absort.

Què se'n pot esperar d'un espectacle que comença citant un article de la constitució mexicana, que anuncia ser un projecte d'investigació històrica i que pren l'aire de documental o d'una original lectura de tesi? Desconcert. Un esplèndid i meditabund desconcert. En aparença El rumor del incendio és la historia dels moviments subversius, l'acció i la vida de les guerrilles i aixecaments socials impregnats d'idees marxistes, disposats a emprendre la revolució del poble contra l'Estat. És un viatge simbòlic, també rei-vindicatiu, cap al Mèxic dels anys 60-70, una època terriblement convulsa i violenta, on la repressió, tortura, segrest i assassinat formaven part de la vida corrent. Veient tot això, per més idees nobles que hi transpirin, qui es pot sorprendre del pertorbador Mèxic actual? Però l'interessant és la vida en paral·lel de Margarita Urías Hermosillo, involucrada en l'acció dels moviments estudiantils, una existència fascinant i plena, en la qual sembla materialitzar-se el somni utòpic d'un Mèxic ideal i la meditació profunda de la història mateixa.

Les veus de Luisa Pardo, Gabino Rodríguez i Francisco Barreiro narren i interpreten els sorprenents fragments i personatges de la pertorbadora i violenta història mexicana, i ho fan amb un imaginari sorprenent: a través d'una variada i rica mixtura d'elements escènics que van des del jugar infantil filmat en directe, fins al document històric, cartes, vídeos, articles periodístics, música, diàlegs, escenes, fotografies, reflexions, silencis…, constants combinacions que per la forma directa i sincera d'arribar produeixen una encantadora proximitat.

El delicat i commovedor gir final que pren la historia, en tornar-se present, deixa completament afectat.