Teatre a setze mans
El Tantarantana impulsa amb companys de Madrid i Saragossa el projecte dramatúrgic ‘Mein Kapital' amb vuit autors, quatre dels quals catalans
A la Villarroel, quatre autores també han compartit fa poc l'autoria d'una obra de teatre
Treballar de manera col·lectiva suposa entendre que quedarà un treball amb veus molt diferents i alhora partir d'unes premisses clares, fixes i inalterables. Helena Tornero, Marta Buchaca, Francesc Cerro-Ferran i Albert Tola són els quatre autors que han intervingut en el projecte Mein Kapital, una lectura fantasiosa inspirada en El capital, de Marx. L'obra, que s'estrena al Teatre Tantarantana dijous que ve, està estructurada en vuit escenes, cadascuna de les quals està escrita per un dels dramaturgs. Els altres autors són Inmaculada Alvear, Raúl Hernández Garrido, Luis Miguel González Cruz i Daniel Martos. Tantarantana, Teatro de la Estación de Saragossa i El Astillero de Madrid han sumat esforços per fer un projecte ambiciós. Garanteixen temporades per a les tres comunitats. És una estratègia per poder cobrar subvencions? Per Helena Tornero, abans de res, és un gest de supervivència, “de poder tirar projectes interessants endavant”.
En realitat, els vuit autors han tingut via lliure per enfocar la seva mirada cap a Marx. Hi ha des de la vessant més còmica de Marta Buchaca fins als paral·lelismes d'Albert Tola i Pasolini. L'equip d'autors sabia quin seria el repartiment d'actors, i amb aquest perfil va construir la trama, d'uns deu minuts. La dramatúrgia de Luis Miguel González Cruz ha servit per donar continuïtat a les diverses històries, de personatges i plantejaments diferents. L'equip es va trobar a Saragossa per pautar les fronteres i els punts de trobada: Marx jugava amb elements inquietants, que produïen inseguretat per reforçar la seva tesi. Els autors han aprofundit en aquest món misteriós.
Adéu a l'ego d'autora
No és, el del Tantarantana, l'únic exemple recent d'autoria teatral a quatre, vuit, dotze o setze mans. Victòria Szpúnberg, Marc Rosich i Raquel Tomàs també han trobat un punt comú: el món esotèric de Montserrat, a partir del qual van construir les tres trames, que interpreten companyies amateurs de Molins de Rei, Olesa i Esparreguera. La directora Andrea Segura ha lligat les tres trames i es presenten juntes. Els tres autors van treballar amb absoluta llibertat, a part del tema. Es van llegir els textos dels altres, per curiositat, després d'haver-los entregat al Festival Lola del Baix Llobregat.
Victòria Szpúnberg, juntament amb Marta Buchaca, Carol López i Mercè Sàrrias, ha treballat en el text L'any que ve serà millor (actualment a la Villarroel de Barcelona), una oportunitat “per abandonar l'ego d'autora i per aprendre molt de com trobar el difícil gag còmic”, comenta Szpúnberg. L'obra va créixer a l'escenari, amb la direcció de Mercè Vila. Si, d'entrada, el tema comú era la crisi emocional i laboral de quatre noies, a mesura que assajaven es van rebutjar totes aquelles que plantejaven una escena clàssica. A partir de llavors, les autores van haver de treballar només textos, en primera persona, adreçats a públic.
Els directors també signen dramatúrgies
És la prova del cotó, la definitiva: hi ha cops que un autor fa una versió d'una novel·la i el director signa també en l'apartat de dramaturg. Per Marc Rosich, continu col·laborador de Calixto Bieito, aquella és una dramatúrgia compartida perquè el text es pot modificar substancialment en els assaigs, però no correspon, en realitat a una autoria compartida: “Aquí, qui escriu el text en Word? Doncs l'autor”. Rosich també ha intervingut en el projecte col·lectiu (i separat) d'Ímpetu al Festival Lola, juntament amb Victòria Szpúnberg i Raquel Tomàs, una peça que ha acostat autors professionals a companyies amateurs del Baix Llobregat gràcies al treball de la directora Andrea Segura. No va ser fins haver presentat els textos que els autors es van passar el treball l'un a l'altre. Sí que hi va haver treball compartit amb Pau Miró a El malalt imaginari, per a Paco Morán. El van anar escrivint, passant-se'l l'un a l'altre i reescrivint: “No sabíem al final qui havia escrit cada escena: va ser molt constructiu.”