Els records que no s'aturen

Com a tal, un Memorial sembla que hagi de reportar exclusivament a un simple recordatori, com una mena de flama encesa que no pretén gaire més que no oblidar. Se li intueix una funció de difusió que sempre és útil, naturalment, però quan aquest recordatori es refereix no només a allò que es va fer sinó a tot allò que s'està fent i al que es pot fer amb aquell esperit, el memorial adquireix una funció propulsora que el fa molt més útil.

Aquesta és la gràcia del Memorial Joaquim Serra. Evidentment, vol recordar la personalitat artística de qui ha estat un dels pilars fonamentals de la literatura per a cobla, però sobretot, manté viva una manera d'entendre la cobla com a conjunt instrumental, i fins i tot si molt convé, de jugar amb l'estructura de la sardana tractant-la d'igual a igual amb qualsevol altra forma musical. Per rigor i per qualitat, des dels seus orígens com a convocatòria de concurs el Joaquim Serra sempre s'ha mantingut com una de les cites de referència de la creació per a cobla, i en els darrers anys, la seva faceta de convocatòria per encàrrec ha ofert a la literatura per a cobla algunes pàgines incontestables. I a més, més recentment no s'ha conformat amb l'àrea que se li assigna inicialment i ha anat més enllà, trencant barreres geogràfiques. Un encert més de l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, la propulsora principal, que amb l'impuls de Músics per a Cobla està assolint nivells superiors a cada convocatòria. Ahir, L'Auditori de Barcelona va viure una nova pàgina d'aquesta història amb les cobles Mediterrània i Sant Jordi en un programa en què destacava la primera audició de les obres Suite Mediterrània de Francesc Rius i Fanfare and fantasy for Catalonia de Tim Garland. En cobla, Serra és un far, i la seva memòria la llum que impulsa el futur.