El mestre ‘vs.' l'aspirant

La final del primer Torneig de Dramatúrgia Catalana es va definir dilluns: Cristina Clemente i el seu text, La nostra champions particular, s'enfrontarà el dia 28, a La Planeta, a Jordi Galceran, que va superar amb El crèdit Llàtzer Garcia, autor de Vida i mort d'un talp, en què narra la vida d'un “crític absolut” amb alguns passatges que tenen molta gràcia i que són una mostra del peculiar i magnífic sentit de l'humor d'aquest autor. L'obra de Garcia va ser llegida per Mingo Ràfols, que li va accentuar la vessant còmica, i Anna Sahún, que li va donar la rèplica a la perfecció. Seguint la línia general que fins ara du el torneig, els intèrprets són el millor de l'experiència. Però el text de Garcia, tot i que molt ben defensat per Sahún i Ràfols, no va poder amb el de Galceran, del qual ja s'han ponderat les virtuts en la crònica de l'eliminatòria de quarts de final. Albert Ribalta i Jordi Martínez van ser substituïts per Julio Manrique i Ivan Benet, respectivament. Entre els qui van presenciar la primera eliminatòria hi havia divisió d'opinions sobre qui l'havia llegit millor, si la primera parella, o la que ho va fer diu-menge. No sabria decantar-me per cap, totes dues parelles n'han fet una lectura perfecta, la qual cosa diu molt dels intèrprets, però també, i sobretot, del text que, escoltat per segona vegada, ha perdut, lògicament, l'efecte sorpresa, però de cap manera la comicitat. Posats a fer apostes, aquests és el text favorit per guanyar el torneig, però això fa de mal dir i, si no, que li preguntin a Pere Riera i el seu esplèndid Red pontiac. Un dels autors eliminats constatava fa poc que el “risòmetre” no era un indicador fiable, ho acabava de patir en les seves pròpies carns. Dilluns passat, aquest hipotètic aparell l'hauria encertat, perquè Galceran, Manrique i Benet van fer riure, i molt, el públic que gairebé omplia La Planeta, malgrat que el vespre, rúfol, convidava a quedar-se a casa. Si ho haguessin fet, s'haurien perdut un nou pas de Jordi Casanovas, ideòleg de tot plegat, envers la seva indubtable condició de showman. El dramaturg vilafranquí, “recuperat de l'ensurt de diumenge”, va explicar un hipotètic viatge a Madrid per negociar directament amb Mr. Inshídiash Rajoy la continuïtat del “tornei” de dramatúrgia –potser hauria d'haver anat a visitar la cancellera Merkel, que és qui farà anar dret el gallec–, aconseguint-la, amb l'única condició que hi inclogui Albert Boadella. A la seva arribada a La Moncloa, en el relat, Casanovas coincideix amb Rubalcaba i Zapatero, que intenta conhortar el candidat derrotat amb un argument de pes: “No et preocupis Alfredo, en la tercera eliminatòria del torneig Sergi Belbel va perdre més vots que tu.” L'experiència es confirma com un divertimento que guanya públic per al teatre.