cultura

Variat mallorquí

Sebastià Bennasar es pregunta què queda a la Mallorca devastada d'avui d'aquell paradís que havia estat a ‘La mar no sempre tapa', premi Vila de Lloseta

“La novel·la
vol ser una reivindicació
del periodisme d'investigació”, afirma Bennasar

“El variat és una de les sublimacions de la cuina illenca i una bona mostra del nostre caràcter. Com que ens costa prendre decisions i són moltes les coses que ens agraden, ens hem inventat una tapa que és la suma de quasi totes les que hi pot haver en un bar: ensalada russa, calamars, frit, callos, pilotes, pica-pica i croquetes”, és una de les definicions gastronòmiques de Sebastià Bennasar a La mar no sempre tapa, novel·la amb què ha guanyat el premi Vila de Lloseta, publicada per Moll. Una definició que també serveix per a l'obra (la tapa del títol té una altra accepció) en què, amb un fons de novel·la negra i crítica social, l'autor ens aboca una mica de tot, ben cuinat, ben servit i sense conflicte de gustos.

Sebastià Bennasar (Palma, 1976), periodista, escriptor i traductor, té més definicions de La mar no sempre tapa: “És una novel·la negra amb què em plantejo i intento explicar si a la Mallorca devastada actual queda res del paradís que havia estat.”

La novel·la comença amb la troballa del cadàver d'una professora de la universitat a la platja des Dolç, un dels pocs paratges verges que queden.

“Abans de començar a escriure tenia tres coses prou clares: la imatge del cadàver d'una dona flotant en l'aiguabarreig de les onades en tocar la platja, el naixement de la generació beat a Mallorca i parlar dels autors anglosaxons que van viure a l'illa; i la crítica al món de la universitat”, afirma l'autor.

“La trama, que dura pocs dies, està ambientada a l'hivern per evitar la turistada i que els personatges es puguin moure amb comoditat, a més de mostrar que a Mallorca també hi fa fred, a l'hivern.” Toca temes de tota mena, entre els quals el periodisme, l'etnografia, la gastronomia, el món universitari, la política i fins i tot les embarcacions i la literatura, en especial la connexió entre l'illa i la generació beat, de la mà de personatges reals com ara Robert Creeley (i la seva Black Mountain Review) i Chester Himes.

Una part de la trama, de ritme sostingut, té lloc en el passat de l'illa, amb una lluita per terres i un crim passional pel mig que, gràcies al recurs del manuscrit trobat, coneixerem i podrem relacionar amb el present.

És la cinquena novel·la negra que publica Bennasar i la tercera protagonitzada pel periodista de la secció de successos Andreu Julià, en aquesta ocasió acompanyat pel tinent Pou, de la Guàrdia Civil. “L'Andreu té una part de mi, però també està construït amb moltes peces de periodistes que he conegut i que m'han ensenyat un ofici en perill d'extinció. L'obra vol ser una reivindicació del periodisme d'investigació.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.