Mares als camps de refugiats

Pablo Ley i Josep Galindo treballen en el Projecte Galilei per crear espectacles que parlin de les persones que van patir la Guerra Civil. Sempre procuren arribar a la realitat des d'objectes quotidians, extrets dels seus mateixos magatzems personals. I mirar que l'acció no espectacularitzi una misèria que, per dolorosa, cal mirar-la i actuar-la amb respecte com si es tractés d'un homenatge, de la necessitat de dignificar els episodis en què els exiliats van rebre fredor de qui esperaven consol. En aquest pou, sempre hi ha flors a l'esperança. Un cas és el de la maternitat d'Elna. L'equip Ley/Galindo s'ha servit del llibre de la historiadora Assumpta Montellà per teixir més realitat d'una història que ells s'han entossudit a recordar. És en aquests tristos passatges de dones embarassades als camps de refugiats francesos, que sura la bondat: una llar on les amanyagaven per sentir-se dones i, per fi, mares.