Esponellà mira al sud
ERC defensarà al Parlament posar l'arxiu dels barons d'Esponellà, que actualment es troba en un ‘cortijo' de Màlaga, a l'abast d'estudiosos
Esquerra Republicana (ERC) s'està movent perquè el Parlament insti el govern de la Generalitat a iniciar els tràmits per avaluar la importància de l'arxiu dels barons d'Esponellà i que, en un segon terme, arribi a un acord amb el propietari d'aquest arxiu amb ingent documentació sobre poblacions d'arreu de Catalunya que en permeti l'accessibilitat als estudiosos, ja sigui a través d'una donació, una cessió o bé la digitalització del fons.
L'arxiu de la baronia d'Esponellà té la peculiaritat que, a hores d'ara, es troba guardat en una biblioteca particular situada en un cortijo del municipi de Gaucín, a l'extrem sud de la província de Màlaga. L'arxiu, que consta de 2.400 documents que abracen des del segle IX fins al segle XX, és propietat d'Antoni de Fortuny, baró de San Luis i advocat d'origen català de certa notorietat arran de la seva defensa a personatges populars de la talla de Sean Connery i Julio Iglesias. Com ha exposat el diputat d'ERC per Girona Pere Bosch, la importància d'aquests documents rau en què contenen valuosa informació de poblacions d'arreu de Catalunya, sobretot d'Esponellà i Banyoles, així com de Barcelona, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Almacelles, Sant Pere de Vilamajor i Tiana, d'on prové la nissaga dels barons d'Esponellà. Bosch, que també exerceix d'historiador, va descobrir la importància d'aquests documents arran d'una visita in situ a l'arxiu privat mentre investigava per escriure un dels Quaderns de la Revista de Girona, dedicat a la vila d'Esponellà.
Per al diputat gironí, que ha impulsat la proposició, actualment tot i les facilitats que Fortuny dóna per a la consulta de l'arxiu, la ubicació del fons a Màlaga i el fet que no estigui digitalitzat compliquen el treball dels estudiosos. Com ell mateix remarca, “el propietari de l'arxiu ha mostrat explícitament la seva predisposició per tal que aquest arxiu es pugui digitalitzar”.
Entenent que l'Arxiu Nacional de Catalunya seria el que millor podria gestionar aquest patrimoni, Pere Bosch destaca que, “malgrat els esforços de l'administració, encara hi ha una bona quantitat d'arxius i col·leccions privades amb documentació fonamental per tal de reconstruir la història del nostre país, que no són de fàcil accés per als estudiosos”.