La Moreneta, ‘Terra baixa' i Riefenstahl

En la pràctica artística recent de Manel Bayo sembla haver-hi com un camí prefixat que passa per la desmitificació iconoclasta. Bayo pren algunes de les pel·lícules que han marcat el costat fosc del cinema per explorar-les, descontextualitzar-les, acusar-les i transformar-les. A Raza remix, el treball que Bayo va fer a partir de Raza, l'obra escrita per Franco per justificar el cop d'estat que va donar pas a la Guerra Civil, sorgeix com un deliri d'expressivitat passada de voltes que és desmitificada per un seguit de referents que acaben convertint la imatge en una mena de saturació barroca que anul·la les imatges del passat, les ridiculitza i les desactiva.

L'experiència que proposa Bayo a Tiefland remix (estrenada al cinema Truffaut) no està gaire lluny de la de Raza, però el referent resulta més complex. Tiefland va ser rodada per Leni Riefenstahl, autora d'alguns dels grans monuments generats per la imatge nazi. El punt de partida va ser una òpera verista d'Eugen d'Albert, inspirada en Terra baixa d'Àngel Guimerà, un dels grans clàssics del teatre i un punt de referència de la cultura catalana. En posar-se a treballar amb Tiefland, Bayo entra de ple en la incorrecció política. Qualsevol espectador que s'enfronti al seu treball haurà de preguntar-se per què aquest deliri sobre la puresa en la terra incontaminada, escrit a la Catalunya de finals del segle XIX, va interessar Riefenstahl. La qüestió porta implícita una pregunta més perversa que té a veure amb el motiu pel qual l'obra de Guimerà, que estableix certes bases del nacionalisme català com a mite, podia interessar al nacionalsocialisme. La qüestió és complexa i probablement té a veure amb el desig de Riefenstahl de buscar l'espai incontaminat de la terra alta, en relació a la terra baixa, i de la idea que la civilització corromp i que cal buscar un espai on els éssers siguin purs, incontaminats i estiguin en relació entre la terra i el cel. Bayo reescriu plàsticament el film de Riefenstahl, transforma el seu paisatge, col·loca mil ulls que observen la pròpia cineasta convertida en objecte del desig i, sobretot, interroga quin és l'espai des d'on sorgeix el mite. Al començament de Tiefland, Pedro (Manelic) mata el llop en unes muntanyes on apareix, com si fos una figura totèmica, la Moreneta. Més tard, a la terra baixa trobarem la Sagrada Família de Gaudí i, al final, després que el triomf de la voluntat s'imposi, tornem a veure com la Moreneta atrapa els personatges. Es la proposta de Bayo una simple provocació o és la constatació que cal observar els nostres mites sense complexos, assumir-ne els possibles pendents cap al mal i ironitzar des del present sobre les nostre icones i sobre allò que poden amagar?