París rellança el Palais de Tokyo

França sempre ens ha creat admiració per la seva capacitat de crear estructures, mantenir-les i tenir clar allà on va. Fa uns anys París va transformar el Palais de Tokyo en centre d'art contemporani, amb un projecte innovador de Nicolas Bourriaud i de Jerôme Sans. El segon director va ser Marc-Olivier Wahler, i ara és Jean de Loisy, reputat comissari que amb trenta anys de trajectòria va ser nomenat director el juny del 2011. Després de reparar l'edifici, Loisy donarà una nova embranzida al centre, que ha triplicat el seu espai, ara amb 22.000 m² al mig de París.

L'art contemporani està fora de tota discussió al país veí. El nivell d'educació és prou acceptable perquè tothom sàpiga de què va quan se'n parla. Loisy inaugurarà el 12 d'abril amb trenta hores de projeccions, performances, poesia i concerts non-stop. El dia 20 Okwui Enwezor obrirà la triennal d'art contemporani. Les pautes estan servides: entre trenta i quaranta exposicions l'any, una gran mostra temàtica, cinc mòduls per a artistes emergents, una monogràfica d'un artista francès reconegut, una altra d'un artista francès més jove i una altra d'un jove de nivell internacional, entre altres propostes. Uns dos terços de les exposicions es dedicaran a la promoció d'artistes francesos, garantia de futur per al seu planter, alhora que el Palais de Tokyo serà cap d'una xarxa de centres d'art, d'escoles i Fons Regionals d'Art Contemporani (FRAC) com a espai d'intercanvi d'experiències.

El nou director afronta un gran repte amb aquesta infraestructura, que ha passat de tenir 2,5 milions d'euros d'aportació ministerial a 6,5. En necessita el doble. Ha privatitzat dos espais de 600 i 800 m² per obtenir 1 milió més, apuja la tarifa a 8 euros, busca 2 milions més de mecenatge, a part dels fidels patrocinadors, i espera rebre 500.000 visites. Una situació difícil però que indica una voluntat i una fe en l'art contemporani d'una societat culturalment normalitzada. Sempre ens quedarà París.