cultura

poets'

corner

Carlos Pujol

Carlos Pujol s'afegirà a la nòmina il·lustre de desapareguts doblement desapareguts

C


Sovint tinc la sensació que la relació del sistema literari català amb els escriptors del país que legítimament han optat pel castellà, es regeix per un criteri que té més a veure amb la síndrome d'Estocolm que amb l'avaluació literària real. Amb això vull dir que, de manera freqüent, es fa més ressò dels autors que adopten una actitud hostil, tèbia o displicent de cara a la llengua, la literatura i la cultura catalanes que dels que han contribuït a enriquir el seu entorn, a partir d'unes actuacions responsables i una obra excel·lent.

Aquesta reflexió, trista però certa, immediatament em porta a pensar en figures de la talla humana, intel·lectual i artística d'Enrique Badosa, Pepe Corredor-Matheos o Joaquín Marco, que mai, al meu entendre, han rebut el reconeixement que es mereixen. Després, hi ha finats com Rafael Santos Torroella o José Agustín Goytisolo, que, pel meu gust, estan massa relegats a l'oblit o sobreviuen en un segon terme. Ara Carlos Pujol s'afegirà a la nòmina il·lustre de desapareguts doblement desapareguts, perquè ha deixat d'existir físicament i ara cessarà la vida de la seva obra. En el cas concret de Carlos Pujol m'he quedat descol·locat davant la resposta suscitada pel seu traspàs recent. A banda d'algun article encertat de Valentí Puig, Lluís Maria Todó, Fernando Valls o David Castillo, la resposta ha estat francament feble, sobretot si la comparem amb la seva excel·lència com a poeta, narrador, prosista, assagista, teòric, crític i traductor. Això sí, la notícia, curta i de compromís, ha sortit a tots els mitjans. Es notava que la major part dels periodistes i comentaristes tocaven d'oïda i, com a màxim, havien furgat una mica a internet per assolir l'espai reglamentari. Un copet d'honor a l'esquena i cap a una altra cosa.

No s'hi val la típica coartada que Pujol portava la seva excel·lència artística amb una discreció absoluta i vivia d'una manera modesta i retirada. La realitat és la que és i la veritat també. El volum de la seva obra lírica reunida, Poemas (2007), arriba a les 544 pàgines i aplega 15 poemaris. Pujol és un dels constructors del poema llarg modern en castellà i poso les seves recreacions de la vida de Bernini i Browning com a testimonis. El conjunt de la seva narrativa, 13 novel·les (!) entre el 1981 i el 2011, és una contribució extraordinària a la reconducció moderna i exigent de la novel·la històrica tradicional. Quadernos de escritura (2009) és una petita joia que recull algunes de les reflexions teòriques més sensates i més intel·ligents que he llegit en molt de temps. Barcelona y sus vidas (2010) és un dels millors llibres que s'han escrit mai sobre la ciutat. Les seves traduccions de Dickinson, Hopkins, Marvell, Pascal, Baudelaire, Proust i Sales bé valdrien més d'una tesi doctoral.

Se'ns ha girat feina per posar-nos al dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MÚSICA

Gilberto Santa Rosa: la salsa autèntica

sant feliu de guíxols
Anna Rosa Cisquella, Joan Lluís Bozzo, Miquel Periel
el "triumvirat" històric de Dagoll Dagom

“No trobaràs cap Netflix que els interessi "La memòria dels Cargols”

Barcelona
Música

Els interludis florals d’Orella d’Ós

matadepera
música

El Cruïlla obre quatre dies de música i comèdia al Parc del Fòrum

barcelona
cultura

L’antiga muralla medieval de Sant Francesc de Valls rep 2,8 milions dels fons europeus

valls
crònica

El lloc ideal perquè parlin i cantin les iaies

VILAÜR
música i salut

Els projectes ‘Vibrem’ i ‘A tocar’ utilitzen la música com element terapèutic

Girona
Cultura

Mor Bruno Zanin, protagonista d’‘Amarcord’ (1973) de Federico Fellini

ARTS ESCÈNIQUES

Núria Plana, nova directora de l’Institut del Teatre