cultura

Crítica

rock

Dignitat

En la personalitat d'Elliot Murphy conflueixen totes les virtuts que dignifiquen el rock amb la mateixa rotunditat que s'escapoleix de totes les seves mal formacions. Revulsiu, enèrgic, comunicatiu i líric, Murphy s'ha guanyat a pols l'admiració i el respecte no tan sols d'un públic fidel que el segueix i el venera sinó també de col·legues de professió que són autèntics ídols de masses com ara Bruce Springsteen, Lou Reed, Tom Petty o Elvis Costello. En tots ells hi ha una mica de Murphy i dins Murphy hi ha una mica de tots ells. Com també hi ha de Zimmerman i de Cohen, de Baudelaire i de Kerouac. Els 34 anys d'ofici que carrega a les seves espatlles avalen una carrera de fons en la qual s'ha llaurat un estatus com a rocker de culte per excel·lència. La seva proposta, tan justificada es troba en el cartell d'un festival de guitarra, com era el cas, com en un certamen de cantautors, una trobada de poetes o una convenció a l'entorn de l'honestedat del rock. Davant una sala Bikini plena a vessar, el músic i autor novaiorquès resident a París des de fa dècades, va oficiar durant prop de tres hores un recital exemplar en què va exposar la condició insubornable de les seves credencials. Fins a una vintena de títols va treure de les seves alforges, iniciant el trajecte amb peces del seu disc doble Strings of the Storm (2003) com Big Sky, Best Kiss i Jet Lag i enllaçant-les amb composicions del seu darrer disc com Take that Devil Out Me, You Don't Need To Be More Then Yourself i Rain, Rain, Rain. Cançons, totes elles, que reflecteixen la seriositat, integritat i coherència amb la qual Murphy s'aplica en el seu ofici com un artesà que viu al marge de la producció en sèrie amb la que la indústria ha desvirtuat la seva matèria primera: el rock. Per això van sonar tan properes cançons signades als setanta com ara You Never Know i Last of The Rock Stars, al costat de composicions de nova creació com Rock'n Roll, Rock'n Roll. Per coronar una nit de glòria, Murphy i la seva banda es van marcar un desendollat que va fer encara més palpable la calidesa acústica de la seva manufactura tot passejant per la riba d'un alliberador Green River.

Elliot Murphy
Sala Bikini. 23 Festival de Guitarra. Barcelona, 10 de març


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.