Els experts consideren imprescindible investigar l'antiguitat de l'art rupestre

Fins ara s'ha establert l'antiguitat de les pintures rupestres d'arreu del món en funció de l'estil pictòric o l'aparició d'elements arqueològics als peus dels abrics. Així genèricament es considera que les pintures rupestres de l'art llevantí, declarat el 1998 patrimoni cultural de la humanitat, tenen entre 9.000 i 4.000 anys d'antiguitat. Ara bé, no hi ha cap prova científica que ho certifique. D'aquí que els experts consideren imprescindible a l'hora d'avançar en la recerca sobre aquest important llegat cultural abordar aquest tema. «Pot crear un daltabaix, però creiem que s'ha d'avançar en la recerca», diu Gemma Hernández, cap del servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. De fet, ha estat el servei d'Arqueologia del govern català el que ha organitzat el congrés internacional Datant l'art rupestre: l'arc mediterrani peninsular entre l'absolut i el relatiu, que es va inaugurar dimecres a Barcelona i que ahir va incloure una visita als abrics de la serra de la Pietat i al centre d'interpretació de l'art rupestre d'Ulldecona. En aquest congrés, que acabarà avui, hi participen els màxims experts mundials en la matèria com Marvin Rowe de la Universitat de Texas o Ramon Viñas de l'IPHES. Tampoc és casual la visita d'ahir a Ulldecona, on hi ha un dels conjunts més importants d'art rupestre llevantí, on ja es va fer un primer intent frustrat el 2004 per datar les pintures dels seus abrics i on recentment l'IPHES, per encàrrec del mateix servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, ha pres noves mostres dels abrics per conèixer la seua antiguitat. Unes mostres que ja s'han enviat al laboratori de Marvin Rowe a Texas, però els resultats tardaran encara a saber-se per un problema estrictament pressupostari.

Concretament, el mètode utilitzat per l'IPHES és l'extracció de petites mostres de la paret dels abrics –no es toquen les pintures– que contenen oxalats de calci (matèria orgànica), cosa que permet sotmetre'ls a la prova del carboni 14 i conèixer l'antiguitat d'una manera més científica i aproximada. «Agafem mostres que considerem anteriors a les pintures i posteriors i això ens permet donar una cronologia relativa», explica Juan Ruiz, de la Universitat de Castella-la Manxa. «Amb només un mil·límetre quadrat podem obtenir resultats», afegeix, tot precisant que amb el pigment de les pintures no es pot fer la prova del carboni 14 perquè no conté oxalats. «S'han fet datacions dels conjunts rupestres paleolítics però de l'art rupestre llevantí no», explica Ramiro Alloza, del laboratori LAIBC del govern aragonès i que juntament amb Ruiz ha presentat una de les ponències més interessants del Congrés. Tots dos destaquen que encara hi ha molt camí per recórrer i que per dur a terme aquesta feina de datació cal un equip multidisciplinari integrat per químics, biòlegs i arqueòlegs. A més els científics aposten per analitzar substàncies que es puguen relacionar amb les pintures perquè en alguns casos es puguen fer datacions absolutes.