De Roma a l'eternitat

Roma ha estat la ciutat del món que més literatura ha generat. No parlo dels clàssics ni dels amants de l'imperi, ni dels romàntics, sinó de tota una amalgama de gent de les lletres que han quedat literalment capturats pels misteris de la ciutat llatina o barroca, feixista o renaixentista, obscura o lluminosa. Recordo les paraules de Fellini, que la comparava amb una mare la primera vegada que va arribar-hi des de la ciutat natal de Rimini. Va ser el primer cop que vaig necessitar veure-la. O l'entrada, també en tren, del protagonista d'El ventre de l'arquitecte, de Peter Greenaway, ja un clàssic del cinema. La ciutat va ser dibuixada amb gran angular pel geni de Josep Pla. I Rafael Alberti va explicar totes les sensacions a l'explícit Roma, peligro para caminantes. Més recentment, al nostre país i seguint la petja de Pla, Rossend Domènech i Xavier Febrés van publicar Roma: passejar i civilitzar-se, un gran tribut a l'eterna.

A part de les visites extraordinàriament recreades de Goethe i Stendhal, molts dels escriptors actuals no han pogut evitar la seducció romana. Aquest és el cas de Valentí Gómez Oliver (Barcelona, 1947), que va arribar-hi quan tenia dinou anys. Havia estalviat, era jugador de bàsquet professional i s'havia habituat a l'idioma assistint a classes nocturnes de l'Institut Italià del passatge Méndez Vigo. El capítol dedicat a l'impacte que li van provocar els primers mesos és un dels aspectes més destacats d'aquest llibre modèlic.

Des d'aquella primera visita, Gómez Oliver ha passat més de quaranta anys a Roma i part de la seva obra està indissociablement vinculada a la ciutat. Es va diplomar en estudis cinematogràfics sota el mestratge de Roberto Rossellini i ha estat professor universitari allà. Entre la seva obra cal destacar volums com ara XLIX sonet d'amor, Selva endins, Invocacions, 31 jesuïtes es confessen i el best seller L'ull del faraó, novel·la traduïda a infinitat de llengües. Fa anys, quan dirigia una col·lecció sobre les ciutats literàries a Destino –conjuntament amb el malaguanyat Carlos Trías–, Gómez Oliver ja va signar un assaig sobre Roma, que era, així mateix, un recorregut com el que ens presenta avui, Roma. Passeig per l'eternitat.

El llibre és un tractat d'amor cap a la ciutat, però amb una inevitable voluntat pràctica, que pot servir com a guia per a iniciats per la profusió de detalls que ens descobreix: “Amor per una ciutat en què el pas dels anys, el pes dels segles i el pòsit dels mil·lennis han determinat que el seu esperit etern assimili les lluminoses cicatrius del seu cos i apaivagui els implacables balancejos de la seva ànima.”

A diferència de Josep Pla, que preferia badar o perdre's sense un guió preestablert, Valentí Gómez fa unes disseccions acurades. Tot i considerar-se estranger, l'escriptor coneix Roma més bé que els taxistes, no només l'actual, sinó també tots els seus replecs, anecdotari i història. La passió pels barris de la ciutat el fa plantejar unes jornades maratonianes, que el visitant farà bé si les planifica més lentament, disfrutant de tot l'univers i les tonalitats dels ocres característics de les parets sacsejades per segles d'humitat, invasions i canvis de mentalitat.

La mare Roma apareix fastuosa en el llibre de Gómez Oliver. Agafen ganes de deixar-ho tot i acceptar el refugi d'estrangers que l'escriptor especifica en un dels capítols. Potser és aquest el màxim elogi que se li pot fer al llibre. La lectura incita a abandonar totes les ocupacions i fugir en un avió cap a la ciutat eterna a veure com la primavera la rescata de l'hivern, que sovint és inclement.

Com a colofó, ens ofereix unes coordenades sensibles i intel·ligents: “Reconforta comprovar com, sobtadament, un somriure socràtic aflora als vostres llavis en sentir, una nit de lluna plena, l'afirmació d'aquell crani privilegiat que va sentenciar gentilment que Roma és la ciutat més occidental de l'orient.” Occidental i oriental com la vestal que augurava el que som.