En record de Montserrat Fabra
El passat dimecres 7, en aquestes mateixes pàgines d'El Punt Avui, el bon amic Joan Domènech glosava un record de qui fou una gran soprano: Montserrat Fabra. Tenia raó quan deia que se li feia estrany que la seva defunció “no hagués suscitat cap comentari a la premsa”. Amb l'ànim d'ampliar el comentari de l'amic Domènech, resseguim un xic més la trajectòria artística de la Montserrat que ens ha deixat aquest passat 26 de febrer.
Havia nascut a Portbou el 17 de gener del 1922, filla de Joan Fabra Vicens, de Sant Climent Sescebes, d'ofici rellotger, músic i lutier, i de Dolors Bassegoda Imbert, d'Espolla. El naixement a Portbou va coincidir amb el moment en què la família es va establir al poble duaner, després que el pare hagués passat una temporada aprenent l'ofici de rellotger a França. El mateix any del seu naixement, la família ja es va traslladar a Girona, on el pare va obrir una rellotgeria i un taller de reparació i fabricació d'instruments musicals, especialment de tenores, i es va dedicar al perfeccionament del diapasó dels instruments de fusta de la cobla. El matrimoni va tenir també un fill, Joan Fabra Bassegoda, que va seguir les mateixes passes professionals que el seu pare. Qui no recorda a Girona la mítica rellotgeria Fabra, a la plaça del Vi, sota les voltes, davant per davant de l'ajuntament?
Montserrat Fabra havia estudiat cant a Barcelona, amb Carmelita Bau Bonaplata, donant-se a conèixer a finals dels anys quaranta. Tot i amb això, no va ser fins la dècada dels cinquanta, amb la interpretació de l'òpera Marina, l'any 1953 a Barcelona, quan assolí la plenitud de la seva carrera. Va actuar amb la companyia del Liceu i va recórrer les principals ciutats espanyoles interpretant Rigoletto, La Traviata, La bohème, El barber de Sevilla, Lucia di Lammermoor, i altres.
També va ser escollida per interpretar el personatge de Marina en la representació del centenari d'aquesta obra a Lloret de Mar, localitat on se situa l'acció. Va compaginar aquesta projecció artística fora de la seva ciutat amb concerts, acompanyada pels músics i les orquestres gironines de l'època, com ara els pianistes Josep Cantó i Salvador Dabau, l'Orquestra de Cambra de la Diputació –dirigida per Rafel Tapiola–, o com a solista en les interpretacions d'El Messies de Haendel que l'orfeó Cants de Pàtria va oferir l'any 1961 sota la direcció de Rogeli Sánchez. Va estrenar sovint cançons d'autors gironins com ara Ensueño galante i Invocació a la Verge del Mont, sobre un poema de Montserrat Vayreda, del mestre Francesc Civil, entre moltes altres.
És també significativa la seva intervenció en el film El castillo maldito, d'Antoni Varés, l'any 1949, interpretant una cançó de Salvador Dabau (Veni, amato mio), film que fa poc vam reproduir en part en el programa Pizzicato de TV Girona i que va merèixer molts elogis per part d'un bon nombre de gironins nostàlgics.
Descansi en pau Montserrat Fabra.
