Una peça noucentista

El nou Arxiu Comarcal de la Garrotxa, a Olot, és un dels més ben equipats dels 38 que hi ha al país. Ho va destacar ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en l'acte d'inauguració –l'arxiu està obert des del novembre passat–, i va subratllar que és una peça important del sistema cultural català modern iniciat pels noucentistes. “Olot tindrà la seva memòria en bones mans”, va sentenciar i va remarcar la tasca dels arxivers des del 1987, quan es va obrir. L'alcalde, Josep Maria Corominas, i el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, van destacar la voluntat de treball en conjunt que hi ha entre els ajuntaments de la comarca.

L'Arxiu Comarcal de la Garrotxa era a l'hospici i el 2004 es va impulsar la construcció d'un edifici nou que, a més dels fons comarcals, integrés l'Arxiu Municipal d'Olot. Repartit en dues plantes, el nou espai té una àrea interna amb moll de descàrrega, sala de recepció i tria de la documentació, àrea de desinfecció, quatre dipòsits de documentació amb una capacitat potencial de 10.000 metres lineals i dos dipòsits de suports especials, i també hi ha espais públics, amb una sala de consulta, una biblioteca de temàtica comarcal i una sala polivalent. Per a la seguretat, preservació i conservació de la documentació, l'arxiu disposa de sistemes de control ambiental (temperatura i humitat relativa) i sistemes de seguretat (alarma antiintrusió i detectors de fum). També disposa d'equipament informàtic de digitalització i aplicacions de gestió  i conservació de documentació digital.

 El Departament de Cultura ha invertit 3,3 milions d'euros en la construcció i l'equipament i l'Ajuntament ha cedit els terrenys. L'edifici està situat al Puig del Roser, a tocar de la plaça de braus i a sobre de la sala polivalent El Torín. Les cobertes són places públiques i un mirador urbà.

L'Arxiu Comarcal de la Garrotxa custodia el fons municipal d'Olot des del segle XVI, prop de 5.000 protocols de les diverses notaries del districte des del segle XIII i diversos fons institucionals, d'associacions, patrimonials, eclesiàstics, d'empreses i de particulars de la comarca. El document més antic és un pergamí de l'any 1117 procedent de la parròquia de Sant Esteve d'Olot. També conserva algunes col·leccions documentals i, entre altres coses, una hemeroteca amb més de 500 capçaleres de la Garrotxa.  Tot això suposa més de 3 quilòmetres de documents. Pel que fa a imatges, té 110.858 fotografies, entre les quals cal destacar la col·lecció de Josep Maria Dou Camps, amb 3.000 fotografies que recullen les activitats d'Olot des del 1874 fins a mitjan segle XX. La imatge més antiga és una vista panoràmica d'Olot  del 1886, obra de Dolores Gil de Pardo.

El nou complex urbanístic del Puig del Roser ha tingut una història molt polèmica, tant des del punt de vista polític com ciutadà, pels usos, per l'estètica i pel cost. A part, hi ha hagut problemes de goteres i humitats, ja resolts.