cultura

de

gabinet. curiositats

Marilyn per Avedon

El 6 de maig del 1957 Marilyn Monroe va posar pel fotògraf Richard Avedon al seu estudi de Nova York. Tenia 32 anys i començava a ser una actriu coneguda més enllà del seu erotisme magnètic. Havia rodat part de les seves pel·lícules més conegudes: Niagara, Els cavallers les prefereixen rosses i Bus Stop, entre altres. Marilyn va entrar com una exhalació a l'estudi i va posar a la manera de les grans actrius: Lillian Russell, Marlene Dietrich, Clara Bow, Jean Harlow, Theda Bera..., en una sèrie d'imatges que han quedat per a la posteritat. Per la seva banda, Avedon era un dels deu fotògrafs més coneguts del món i buscava sortir dels límits de la publicitat i aconseguir noves imatges més artístiques.

Marilyn ballava, cantava, semblava feliç i la càmera l'estimava. I ella ho sabia. De sobte, després de tanta activitat, es va deixar caure abatuda en un sofà. La sessió havia acabat. I llavors Avedon, depredador de la instantània, la va caçar donant-nos un dels millors retrats de l'artista: no és Marilyn, és Norma Jean. Vesteix banyada en lluentons i suggereix un bust prominent i la pell de seda. Té la mirada absorta, introspectiva. Darrere els seus ulls, hi ha un destí tràgic. Ara ho sabem. Tot és més fàcil, a posteriori. Una imatge que condensa tota una vida: de l'anonimat a l'estrellat, dels excessos de la fama a una mort prematura, de Miller a JFK. Aquest agost farà 50 anys que ens va deixar, mig segle sense Marilyn. No hi ha hagut mai un cadàver tan bell, ni una llegenda tan misteriosa com la seva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.