Novel·la
Jordi Capdevila
L'anormalitat de les persones normals
La quotidiana vida familiar i d'amistat no és sempre el que aparenta ser. Almenys aquest és l'aire que es respira en la darrera novel·la de Joan Carreras, Carretera secundària, que acaba de treure Proa.
Un relat que s'inicia amb una visita quotidiana que fa Jonàs, un il·lustrador d'èxit barceloní, al seu pare jubilat i vidu que viu en un poble de la rodalia de Barcelona. Cal acompanyar el pare de tant en tant en la seva solitud. Si bé ja s'ha establert una relació rutinària diàriament per telèfon, cal completar l'afecte amb visites esporàdiques per mantenir una mica de caliu familiar a la casa, amb poca brasa després de la mort de la mare. I aquesta vegada amb el detall especial que el pare ha demanat per veure'l.
El viatge en cotxe s'acaba amb un misteriós ensurt en la carretera secundària que porta a la casa del pare. Un fet que no immuta gaire el fill, que es troba un pare animat i amb ganes d'explicar-li la nova amistat que ha iniciat amb un veí que també viu sol: a tots dos, els uneix una profunda afició per l'art, fer partides de dames i el delit de dedicar-se a activitats altruistes en favor del medi ambient. Però també coneixerà altres veïns que fan un ritual estrambòtic d'aixecar un mur al jardí de la casa veïna per enrunar-lo l'endemà. I l'estranya dona equatoriana que ajuda a fer les feines de casa. El fet de trobar el pare rejovenit i aquestes petites alteracions fan pujar la mosca al nas a Jonàs, que també s'estranya dels ànims del seu progenitor per iniciar projectes i fer feines diferents en la seva plàcida jubilació.
Després d'aquesta trobada entrem en el nucli del relat en què una mort accidental fa aparèixer la vida, miracles i frustracions de tots els membres de la família i el seu entorn. Així sabem que Jonàs, que viu molt aïllat, és pare d'un fill que no veu gairebé mai i té un germà amb qui no lliguen gaire. Coneixerem detalls sospitosos de les seves vides passades i quedarà clar que les amistats perilloses no sols poden alterar els adolescents. I tot perquè un policia local burxa en les circumstàncies de l'accident i descobreix que possiblement no va ser casual.
Hi ha diferents detalls secundaris en el relat que, com les carreteres secundàries, poden acabar sent perillosos.
El que amaguen les màscares
La investigació policíaca, gairebé artesanal, fa caure les màscares que els protagonistes de la novel·la s'havien anat construint i ens mostra la seva faç real, amb deformacions i ferides de tota mena. Unes caricatures que havien estat belles gràcies als silencis, mentides, enveges i fins i tot traïcions bastides per amagar les frustracions que la vida quotidiana va anar erigint en el seu entorn. Un món creat amb una comunicació deformada de la realitat que és la base de la incomunicació que pateixen moltes relacions sentimentals, familiars i d'amistat de la societat actual.
Un llenguatge ric i directe, una habilitat narrativa punyent, uns diàlegs ben tramats i sorpreses successives van enriquint una novel·la atractiva i transcendent en el seu conjunt. Un nou pas en la maduresa d'un autor que ja havia deixat petjada amb cinc llibres publicats, entre ells el de relats Les oques que van descalces i la novel·la Qui va matar Floquet de Neu.
