Les estrelles del gòtic
El gòtic internacional és naturalista però a la vegada preciosista i sofisticat
Un dels tòpics més arrelats sobre la història medieval és que la gent d'aquella època no es movia, que els pobles i nacions vivien aïllats i sense cap tipus d'influència aliena. Però res més lluny de la realitat. Si l'edat mitjana hagués estat una època immobilista, no hauria sorgit un estil artístic com el gòtic internacional, un dels primers estils globals de la història de l'art, sorgits de la síntesi entre la influència italiana del segle XIV i les noves tendències més naturalistes i a la vegada preciosistes de la franja que va de París als antics Països Baixos.
A Catalunya i a la corona d'Aragó aquest estil profundament refinat i espectacular va fer una gran fortuna, en part perquè el país vivia un moment d'esplendor política i econòmica que donava ales a tallers artístics molt actius. A més, com passa de tant en tant en aquest país, també va coincidir amb l'aparició d'artistes de gran categoria internacional com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan i el grandiós Bernat Martorell. Van ser autèntiques estrelles de l'art com en el segle XX ho van ser Dalí, Miró i Tàpies.
Artistes de manual
Però si aquest noms del XX són molt coneguts pel públic general, els noms dels grans artistes gòtics, en canvi, ja no sonen tant, malgrat aparèixer en tots els manuals d'història de l'art europeu. Precisament per poder alleugerir aquesta mancança, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha organitzat l'exposició Catalunya 1400. El gòtic internacional, que avui s'inaugura. Es tracta d'un projecte engegat per l'anterior direcció del museu, i que va paral·lel a la remodelació de les sales permanents del gòtic, reobertes el maig del 2010.
La nova lectura del gòtic que aleshores es va impulsar des del MNAC ha estat crucial a l'hora d'enfocar aquesta mostra, concebuda com una selecció de 60 obres mestres, del bo i el millor d'aquest període que abraça aproximadament des de final del segle XIV fins a mitjan segle XV. El cap de l'àrea del gòtic del museu i comissari de la mostra, Rafael Cornudella, remarca la importància d'aquest moment de l'art català: “Els noms de Borrassà o Martorell són molt coneguts pels especialistes europeus, cosa que no passa amb Casas o Rusiñol.”
Una paradoxa, certament, que a la mostra es compensa amb la inclusió d'algunes peces estel·lars que no es veuen gaire sovint. Una d'aquestes peces és el Missal de Santa Eulàlia, un llibre il·luminat per Rafael Destorrents, el gran miniaturista del moment, que ha sortit per primer cop de la catedral de Barcelona, on tampoc s'exposa habitualment.
L'altre indiscutible moment únic de la mostra és l'exhibició de les sofisticades quatre taules del Retaule de Sant Jordi, de Bernat Martorell, conegudíssimes, que són al Museu del Louvre des de fa més d'un segle i que mai havien tornat al país.
La mostra col·loca al mateix nivell la pintura, l'escultura, els llibres, l'orfebreria i el brodat. Segons Cornudella, “en aquella època un llibre il·luminat sobre pergamí o un brodat eren més cars que un retaule”. Hi ha obres de petitíssim format, com ara els emblemes d'orfebreria que s'exposen a la primera sala de la mostra, però també retaules gegantescos com el Retaule de la Mare de Déu, Sant Miquel i Sant Jordi, de Jaume Ferrer, que ha viatjat al MNAC expressament des de la Paeria de Lleida per a on va ser concebut.
A més de moltes obres del fons del MNAC, l'exposició es nodreix de nombrosos préstecs. El prestador més gran és la catedral de Barcelona. A més de l'espectacular Missal de Santa Eulàlia, ha pujat a Montjuïc una escultura de Santa Eulàlia, de Julià Nofre, que pertany al claustre d'aquesta santa a la catedral barcelonina. També han viatjat peces del Palau de la Generalitat, com l'espectacular frontal brodat que representa Sant Jordi matant el drac, del taller d'Antoni Sadurní. El model pictòric per a aquesta tela podria haver estat realitzat per Bernat Martorell.
Entre la llista de prestadors hi ha representat molta part dels museus del territori com els Diocesans de Girona, Lleida i Tarragona, el Museu Episcopal de Vic, la parròquia de Sant Pere de Terrassa, l'Abadia de Santa Maria de Poblet, el monestir de Sant Joan de les Abadesses o l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. D'aquesta diversitat territorial es congratula especialment el nou director del MNAC, Pepe Serra, que insisteix en la importància del territori en la vertebració de la nova etapa del MNAC.
Catalunya 1400.
