“Està tot ple de zombis, de gent manipulada”
Després de compartir la direcció amb Jaume Balagueró en les dues primeres parts de [Rec], Paco Plaza (València, 1973) afronta en solitari el repte de dirigir [Rec] 3 Génesis, ambientada en una boda que acaba en un bany de sang. S'ha estrenat aquest cap de setmana als cinemes.
Després de tres parts de [Rec], no veu zombis per tot arreu, com el nen d'El sexto sentido?
En veig per tot arreu, està tot ple zombis, de persones manipulades per les grans corporacions. Vivim en un món que sembla el de la segona meitat de Wall-E. Cada cop hi ha més zombis i menys humanitat. De tota manera, aquesta pel·lícula és el meu darrer contacte amb el món dels zombis per una bona temporada, fa molts anys que en faig.
No, m'encanten les bodes. Per una banda tenen un component de gust pel kitsch, i per l'altre, s'ha de ser feliç per decret, com si estiguessis obligat a compartir la felicitat. Em sembla perfecte per sembrar la llavor de la maldat, per portar-hi el caos, perquè tot és lluminós, feliç i ensucrat.
S'ha sentit sol davant el perill, després de dirigir la primera i la segona part a mitges amb Jaume Balagueró?
Ha estat una tornada a la normalitat. Fer cinema és una cosa molt personal, el que és molt excepcional per a nosaltres és compartir les tasques de direcció. Les aigües tornen al riu. Prende decisions així implica que comparteixes una visió subjectiva amb l'altra persona, i ho hem fet sense problemes, però no es pot repetir sempre. En aquesta ocasió Jaume fa de productor i director, i a la quarta ho farem a l'inrevés, jo de productor i ell de director. És una manera de no desvincular-se de la saga ni perdre el control creatiu, de no dedicar-hi 5 o 6 anys en exclusiva. Seguirem cuidant la criatura, però serà una custòdia compartida.
La seva pel·lícula recorda Braindead, de Peter Jackson, o els primers títols dirigits per Sam Raimi.
M'afalaguen les comparacions, però més que referents concrets d'uns directors que sempre m'han inspirat, he volgut fer un homenatge a una manera d'entendre el cinema com una cosa festiva, com una celebració, que vas a gaudir en una sala amb crispetes i amb els amics. He volgut fer una atracció de fira, com un tren de la bruixa, amb rialles, emoció, sorpreses que et facin saltar de la butaca... D'aquelles que, quan te n'adones, ja s'ha acabat.
En aquesta pel·lícula hi ha molt humor, però sense caure en la paròdia...
En totes les pel·lícules de [Rec] hi ha molt sentit de l'humor. El que passa és que aquesta pel·lícula s'ambienta en una boda, hi ha tota una galeria de personatges costumistes, i es presta més a l'humor. Però no volia entrar en el terreny de la paròdia, volia que hi hagués conflictes, personatges consistents... Si he de definir la pel·lícula d'alguna manera, diria que és molt pulp, un híbrid de diferents: acció, terror, violència.... Els poses dins la coctelera i ben barrejats et surt [Rec] 3.