Enric Capó: compromís amb el diàleg

El 9 de març passat va morir Enric Capó, pastor de l'Església protestant del carrer Tallers, de denominació metodista-presbiteriana, una de les més antigues d'aquest país. En aquest suplement l'havíem entrevistat amb motiu de la seva participació en la traducció de la Bíblia Interconfessional Catalana, una feina que ara ha tornat a ser novetat per la nova edició de butxaca.

En el camp del periodisme, Capó havia exercit com a director de la revista Carta Circular i en els darrers anys era el responsable de Cristianismo Protestante. Als anys seixanta va ser pioner a fer els cultes en català, i ja abans, com tants d'altres d'aquesta comunitat religiosa, havia patit la persecució franquista. També va versar a la nostra llengua els quatre evangelis i textos de Sant Pau.

Enric Capó, nascut a Maó el 1930, fill i nét de pastors, sempre havia destacat per la seva actitud oberta i ecumènica, fonamentada en l'estudi i en la convivència amb els altres, com ho proven aquestes paraules escrites fa dos anys per definir els principis de l'Església protestant històrica del nostre país: “Mantenim les doctrines fonamentals del protestantisme, però sempre en contínua revisió. No fem cap tipus de discriminació entre les persones. Cadascú és responsable davant de Déu i és a ell a qui hem de rendir comptes. No tenim dogmes inamovibles ni participem d'un pensament únic. Com deia John Wesley, fundador del metodisme, pensem i deixem pensar.”

Actituds com aquestes, amb els temps que corren, són les que fan falta. Per sort, Enric Capó va predicar-les amb tota una vida. Molts el recordarem així: compromès, vital i sempre disposat a escoltar.