Literatura subterrània

L

Quan les coses dels diners no anaven tan malament hi havia una economia submergida, gent que treballava aquí i allà fent neteja, pintant parets, traslladant mobles i moltes altres activitats cobrades en negre, sense factures, ni contractes, ni pagar impostos. Ara l'economia, de tan submergida, s'ha ofegat del tot.

Les arts, en la seva funció de mirall social, transmeten aquest neguit en pel·lícules, cançons, obres plàstiques, teatre... Això m'ha fet pensar la lectura de La dona que es va perdre, l'estrena de Marina Espasa en què viatgem a un món subterrani habitat per uns talps que es poden transformar en humans. Ho fem seguint les petjades de la història d'amor entre una humana i un talp, d'un somni. Com somni era la resolució de la famosa Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, de la qual beu Espasa i d'una manera molt més evident M. Dolors Millat a Quirat i mig, un altre bon debut.

Fa poques setmanes Xavier Cortadellas ens parlava d'El viatge a sota terra de Niels Klim, escrita el 1741 per Ludvig Holberg i que Cortadellas relacionava amb Utopia, de Thomas More, i Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift. Holberg oferia un món imaginatiu sota del nostre. Això també ho va fer Albert Sánchez Piñol a Pandora al Congo, en què un explorador descobria una civilització adaptada al subsòl terrestre. I no oblidem L'Infern, primera part de la Divina comèdia, de Dant.

No tot són mons imaginaris dels quals sempre es pot fugir i arribar a un final lluminós i oxigenat. Hi ha vivències sota terra del tot cruels, com la que llegim a Anotaciones de Jakob Littner desde un agujero bajo tierra, escrit per Wolfgang Koeppen al dictat del mateix Littner. Assistim a l'experiència real d'un comerciant jueu de Munic que ha de fugir i amagar-se (alguns mesos, literalment en un forat a terra) des del 1938 fins al final de la Segona Guerra Mundial.

Moltes més obres ens parlen de mons paral·lels, soterrats o no, com ara Quédate, del malaguanyat Francisco Casavella, en què ens trasllada a un futur apocalíptic governat pel cantant Jaime Morey. O Sota el volcà, de Malcolm Lowry, en què l'autor versiona les seves experiències d'alcohòlic a Mèxic. O La porta dels tres panys, en què Sònia Fernández-Vidal ens condueix a un món paral·lel aprofitant l'autopista de la física quàntica, també transitada per sèries de televisió recents com ara Lost, Fringe, Alcatraz...

Actualment, i amb una intenció didàctica, TV3 està emetent el programa Sota terra, amb l'arqueòleg Eudald Carbonell i l'actor Fermí Fernández. Rescaten del passat més recent o més remot restes d'humans que patien, lluitaven, estimaven i morien com ho fem avui. I és que tots acabarem sota terra, metafòricament, així que el millor serà aprofitar l'aire i el sol de la superfície tant com ens sigui possible.