‘Els Llibres de l'Óssa Menor'

L'editora i estudiosa Mireia Sopena es va donar a conèixer el 2006 amb una excel·lent monografia sobre la primera època d'Editorial Pòrtic de Josep Fornas. Ara, amb un projecte encara més ambiciós sobre la primera etapa, 1949-1963, de l'extraordinària col·lecció de poesia Els Llibres de l'Óssa Menor, Sopena ha continuat el seu utilíssim camí d'estudis de la història del món editorial de la postguerra. I el resultat dels seus esforços és Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els Llibres de l'Óssa Menor (1949-1963), guardonat amb el 32è premi Carles Rahola d'assaig de Girona.

En principi, Sopena aquest cop ha seguit el mateix modus operandi que en el seu llibre anterior: buidar i estudiar l'arxiu personal de l'artífex de la sèrie Els Llibres de l'Óssa Menor, Josep Pedreira (1917-2003). El llibre de Sopena està estructurat d'una manera molt clara en tres blocs temàtics: un extens perfil de Pedreira; la història de la creació del projecte editorial el 1947 i un seguiment dels primers 52 títols del catàleg; i, finalment, diverses qüestions col·laterals com la censura, la promoció dels llibres i l'administració de l'empresa.

L'obra es pot llegir linealment, però està organitzada de tal manera que després es pot fer servir com a font d'informació i consulta puntual. Només es detecta una certa falta de síntesi entre el tractament de la figura de l'editor i de la col·lecció que va crear.

L'autora ha fet un bon ús de grans arxius i d'una extensa bibliografia suplementària. Tot fa que sigui una obra precisa, de gran riquesa documental i cultural. Al voltant de l'eix vertebrador, Sopena va recreant un capítol de la història cultural d'aquest país. El llibre s'acaba convertint en un estudi matisat d'una època i d'un context: els anys de la represa i el restabliment de la cultura catalana durant les dues primeres dècades de la postguerra. Ara bé, el centre del text és l'estudi de la col·lecció de poesia més genial del segle XX, una col·lecció plural, en l'àmbit estètic i generacional, que va aconseguir reunir autors de la talla de Clementina Arderiu, Agustí Bartra, Miquel Bauçà, Blai Bonet, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Gabriel Ferrater, Tomàs Garcés, Rosa Leveroni, Marià Manent, Marta Pessarrodona, Joan Oliver, Carles Riba, Jordi Sarsanedas, Joan Teixidor, Marià Villangómez, Joan Vinyoli... Aquesta nòmina parla per ella sola.

Els Llibres de l'Óssa Menor era i és un referent absolut de la cultura literària catalana, de manera que és impossible que un lector seriós de poesia no hagi topat alguna vegada amb algun dels poemaris publicats. Sopena narra àgilment la intrahistòria d'aquesta col·lecció de clàssics. Només hem de lamentar que no s'hagi atrevit a fer lectures renovadores dels autors estudiats i acaba reiterant tòpics massa fatigats com el “neopopularisme” de Garcés, el “simbolisme” de Vinyoli o el “franquisme” de Teixidor.

En alguns casos l'autora acaba aportant informació original de primera magnitud, com la defensa que va fer Teixidor de Da nucis pueris, de Ferrater, al premi Óssa Menor del 1959. Però alhora cal dir que, en certs moments, no ha sabut interpretar bé la documentació, com és el cas de la correspondència entre Antoni Ribera i Agustí Bartra, on Ribera clarament manipulava les opinions de Bartra per obtenir un suport incondicional del gran poeta exiliat.