Torna la festa de Dekrèpits
Després d'un any aturats per paternitat de tres dels músics, Dekrèpits publica només a internet el disc ‘Festa major'
El grup altempordanès Dekrèpits ha publicat el seu cinquè disc, Festa major, però ho ha fet només en format digital per ser descarregat gratuïtament des del seu web. “No tornarem a editar un CD”, diuen els membres d'aquest grup, que estan repartits per diverses poblacions com ara Figueres, Pau i Vilajuïga, on assagen. De fet, el format físic ja no els cal per fer difusió de la seva música: el disc anterior, Sembla que plourà (2010) –“Un disc més tranquil, no tan pensant per al directe, però sí per ser escoltat amb atenció”– va arribar a les 5.000 descàrregues gratuïtes, i de Festa major ja se n'han fet unes 1.200 descàrregues en pocs dies. El disc també estarà disponible a Itunes i Spotify.
Gravat com ja és habitual als estudis Ground de Cornellà del Terri amb Jaume Figueres als controls, Festa major és un treball de només sis temes –“Preferíem fer sis cançons ben fetes que gravar-ne més només per omplir i abaixar el nivell”– que es troba més en la línia del disc El món gira al revés (2008). “Hem estat parats un any per paternitat de tres membres del grup i hem pogut treballar molt més les lletres i la música”, diuen els components de Dekrèpits. El grup, que funciona des del 2003, està format per Siddartha (veu), Borja (acordió diatònic), Sergi (baix), Pere (bateria), Francesc (guitarra), Joni (trombó), Alfons (trompeta) i Pep (saxòfon). “Els vents han tingut una empenta important en aquest disc”, diuen. El seu estil continua a mig camí entre l'ska, el reggae, el rock i l'aire folk que dóna l'acordió.
Festa i crítica social
El disc s'obre amb Festa major, un tema a ritme d'“ska-reggae-vals” que està pensat justament perquè l'oient l'escolti i li entrin de seguida unes ganes enormes de sortir de festa. Un altre tema, Ignasi, és un ska dedicat “a algú que no es diu necessàriament Ignasi però que representa tots els polítics que canvien de camisa per mantenir-se en el tron; d'aquests Ignasis, n'hi ha a tots els partits polítics i a tots els pobles”.
Rastaman és, lògicament, un reggae, i l'han compost “contra tota la gent que està massa acomodada: banquers, polítics i alguns funcionaris...”. El ritme pausat i cadenciós del reggae reforça la idea que aquests personatges “s'ho agafen tot molt amb calma”.
Massa roba i poc sabó és una cançó dedicada “als polítics que ens ensabonen, ens venen la moto i després fan el que volen”. La veu està dirigida contra “els programes televisius manipulats pel partit polític que governa en cada moment: una situació insostenible en un moment en què tothom té càmera al mòbil i pot oferir a través de les xarxes socials una visió de la realitat que no té res a veure amb la que ens volen mostrar des de dalt”. I el disc es completa amb Quin remei, un tema que ironitza sobre l'espoli fiscal que pateix Catalunya i parla de l'apadrinament d'andalusos. “Ara les nostres crítiques són més subtils que abans, però sempre hi són presents, i encara que la primera sensació és que fem música festival, al darrere hi ha molt de missatge”.
Concert per a Els Àngels
Dissabte vinent, Dekrèpits actuarà en un concert benèfic al palau firal de Sant Antoni de Calonge, juntament amb Di-versiones i Acousters, organitzat per l'AMPA del centre d'educació especial Els Àngels de Palamós per finançar activitats del centre que ara perillen per les retallades. Dekrèpits també té previst tocar a la localitat nord-catalana d'Elna el 23 de juny.