Pere Anguera: un documental

El Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus serà l'escenari, demà dimarts, de l'estrena pública del documental Pere Anguera. tres segles, una veu, un treball d'excel·lent factura audiovisual que aconsegueix aproximar-se de manera molt encertada a la figura de l'historiador reusenc, mort el gener del 2010. Pere Anguera va ser una autoritat en tot allò que fa referència al segle XIX a Catalunya i a Espanya, amb especial referència al carlisme. Anguera, a més de la seva inqüestionable aportació a la historiografia, té també valors a remarcar des d'un punt de vista acadèmic, d'activisme cívic i polític, d'editor i de bibliòman, aspectes tots ells que es veuen reflectits en el documental, que inclou també l'episodi de la seva escandalosa detenció, el 1981, en una operació que es va fer contra sectors independentistes, una d'aquelles que es va vendre com qui sap què i que va quedar en l'únic que podia quedar, en un no-res. El treball que es presenta és iniciativa de la productora local Àcid Factory, reusdigital.cat i Canal Reus TV, amb guió de Natàlia Borbonès, i és una mostra excel·lent de com el llenguatge audiovisual pot servir per difondre amb èxit personatges i episodis que d'altra manera estarien, al cap del temps, a l'abast només dels quatre lletraferits habituals. La dimensió de l'obra de Pere Anguera és molt gran en el seu àmbit i convé reivindicar-la, perquè ja se sap que tot el que es fa fora de Barcelona (i en matèria audiovisual, fora de Sant Joan Despí) necessita d'un esforç suplementari per ser reconegut com cal. Dels diversos aspectes de la personalitat de l'historiador reusenc, em quedo avui amb la de l'activista cívic, que va viure el seu zenit quan li va tocar presidir el Centre de Lectura de Reus, que ell considerava “la meva primera universitat”. El seu compromís era tal que ell, que havia militat en l'independentisme d'esquerres, no va dubtar gens quan li va tocar defensar amb vehemència, i per dos cops, el dret de destacats representants del PP a expressar-se en públic, quan eren boicotejats per una colla de gent, alguns dels quals probablement no acabaven d'entendre l'actitud del president de l'entitat. Eren els temps convulsos de la Guerra de l'Iraq. Anguera va saber estar a l'altura en reclamar respecte al dret d'expressar-se fins i tot per als adversaris, en reivindicar la democràcia com a valor a respectar en un país on les intoleràncies han fet (i fan encara) tan de mal.