Novel·la
Jordi Capdevila
La perfecció de la tortura
Una anomalia en els dits d'una mà obsessiona Brunel·la, que experimenta en cossos vius i morts per poder trobar la solució al trasplantament del seu dit i aconseguir la bellesa perfecta. Brunel·la ha heretat el laboratori secret del seu adorat mestre Fabrizzio Scarpa, un cirurgià italià de finals del segle XVIII que, fascinat pels cossos deformes, s'havia instal·lat en un poble prop de València per poder investigar amb més profunditat el funcionament del cos humà. En la seva aventura científica, el jove Zacaries, que adora Brunel·la, l'obeirà en totes les feines que li mani, per cruels i esgarrifoses que siguin.
Les mans de la deixebla cerca la perfecció en la investigació del cos dels pobres desgraciats que cauen a la seva taula d'operacions. En el treball meticulós de Brunel·la hi ha una agressió continuada als òrgans vitals de persones vives, moribundes o acabades d'expirar, sense cap altre límit que no sigui el científic o el venjatiu. No hi ha vena, ni artèria, ni múscul, ni os, ni òrgan que no sigui agredit, estudiat i tornat a cosir, generant un calvari de putrefacció il·limitat i estalviant anestèsia.
Moner ofereix una novel·la de crueltat física i mental, amb base científica, això sí, perquè cada operació quirúrgica de Brunel·la està explicada amb tots els detalls minuciosos de les tècniques de l'època, com també es descriu el procés de suplici i turment que pateix cada persona viva que cau a les seves mans. I tot passa en un escenari esfereïdor i un ambient obscur i pervers, suavitzat per tota mena d'herbes remeieres, llums fantasmagòriques, imaginacions paranoiques i insinuacions i frustracions sexuals.
Seguint el dictat de Scarpa
Brunel·la actua seguint la pauta doctrinal i científica de Scarpa al dictat del llibre de ciència quirúrgica que li va llegar i amb els missatges que li fa arribar des de la tomba, que destil·len la mateixa crueltat amoral que ella practica. I sempre treballa amb l'ajuda dòcil de Zacaries, l'ajudant de taula, que l'adora i la pot abastar només en la contemplació de la seva nuesa, i que només pot suportar el dolor aliè menjant terra, una droga que li ocasiona greus problemes de dependència.
L'obra ens enfonsa en la visió més vomitiva de la crueltat i reflexiona sobre les obsessions de l'època pel coneixement i la ciència, amb paral·lelismes amb personatges clàssics com el doctor Frankenstein i el Marquès de Sade. L'ambient gòtic, confús, amb ànimes d'ultratomba, adhesions sensuals al límit i l'obsessiva recerca de la perfecció, crea una atmosfera psicològica que ajuda a comprendre el comportament i l'actitud brutal dels protagonistes.
Un actiu important de l'obra és la riquesa i fidelitat al llenguatge científic i la praxis mèdica de l'època. Un llenguatge a vegades massa tècnic, però acurat, rigorós i ben enllaçat amb les accions i reaccions verbals i mentals que la morbositat de la narració recrea.
