cultura

LA CRÒNICA

DE l'ebre

La terra encesa

La terra encesa és el títol del llibre de poemes que Jesús Massip (Roquetes-Tortosa, 1927) ha dedicat a mossèn Vicenç Garcia, Lo Rector de Vallfogona, gran poeta del barroc –tortosí com ell–, i que el Campus Terres de l'Ebre de la URV presenta aquest divendres, dia 13, al migdia, a les noves instal·lacions que la universitat tarragonina va obrir a Tortosa, al barri de Remolins, el setembre passat.

Aquest volum poètic de Massip vol ser, doncs, amb un autor del terreno –com diuen en el graciós dialecte tortosí–, el bateig acadèmic d'aquestes instal·lacions, que compten, també, com a complement, amb les activitats de l'Antena Cultural Tortosa, de la mateixa URV. Un gran esforç, sens dubte, del món universitari, empresarial i polític d'aquestes terres del sud i les tarragonines, tan pròximes geogràficament, però sovint i fins fa poc temps tan distanciades políticament i econòmicament, com sap perfectament –i ha escrit una infinitat de vegades– el meu il·lustre veí de cròniques sudistes, Josep Bayerri i Raga.

El cas és que la generació de Massip (que acaba de fer 85 anys i es manté vivaç de cap com un fardatxo de marge), és a dir, també la d'altres literats, com Vergés, Pérez Bonfill i Zoraida Burgos, continua activa en el panorama intel·lectual d'aquests territoris (altra cosa és la seva presència en els mitjans barcelonins, sempre tan atrabiliaris a l'hora de consignar el que passa més enllà dels seus cercles immediats), i la prova d'aquesta activitat i, sobretot, d'aquesta actitud, són aquests poemes de Massip, dedicats a rescatar el llegat de mossèn Vicenç Garcia, el cèlebre, càustic i immortal tortosí rector de Vallfogona, que a les vores fluvials del Riucorb, en aquells confins de la Segarra bladera on normalment plou tan poc, va fer tronar i ploure amb els seus sermons, poemes i sàtires.

Vull pensar que tant els versos de Massip com el pròleg (tinc entès que magnífic) que ha elaborat el crític Àlex Broch (que serà qui els presentarà al campus tortosí el dia esmentat) esmenten abundantment algunes de les circumstàncies aquí només esbossades. Estic convençut que aquest volum serà una peça de referència bibliogràfica, augmentada encara –si això és possible, i ho és– pel conjunt d'aportacions gràfiques que el dibuixant i pintor, també molt rellevant, Domènec Corbella, nat el 1946, justament a Vallfogona de Riucorb, ha fet en aquestes pàgines, a través de la sèrie de pastels sobre paper La Vall del Corb.

En fi, aquest divendres que ve, a partir de la una del migdia, un petit oasi per a la celebració del pensament poètic, crític i artístic, enmig dels drames humans i les vulgaritats que hem de suportar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.