Mar Coll retrata la incomunicació familiar en un film inspirat en la burgesia gironina
«Tres dies amb la família» s'estrena divendres a tot l'Estat després d'haver estat premiada a Màlaga
Famílies com la Vich- Carbó, amb la qual Léa (Nausicaa Bonnin) es retroba per passar tres dies de dol, són identificables en bona part dels enterraments oficiats a les parròquies més cèntriques de Girona, tot i que del tractament que en fa Mar Coll en sorgeix un model universal de relacions marcades pel patriarcat i els conflictes entre germans distanciats, endurits per l'educació repressiva i incapacitats per fer aflorar sentiments. Un film que contraposa la fredor dels grans amb dosis d'humor negre inoculades als diàlegs per una tercera generació de postadolescents que es prenen la família com un record d'infantesa a la casa d'estiueig. Per construir aquest dur i alhora delicat retrat costumista, la directora i coguionista ha buscat la inspiració en una família gironina autèntica, la seva, ja que Coll té els orígens paterns a la ciutat de l'Onyar. «Quan vols escriure una història familiar, és normal que tractis el material que coneixes millor, el teu propi entorn», explicava ahir després del passi de premsa als cinemes Ocine. No obstant això, la jove realitzadora deixa clar que el resultat no és gens autobiogràfic: «A partir d'una base real, s'acaben canviant tantes coses que al final acaba no sent la meva, de família.» El film, rodat en escenaris gironins, s'estrenarà divendres, i per projectar-la fora de Catalunya se n'ha fet una versió doblada al castellà, tot i que a Madrid es podrà veure en versió original subtitulada. El treball arriba avalat pels tres premis obtinguts al festival de cinema de Màlaga: millor direcció (Coll), millor actriu (Nausicaa Bonnín) i millor actor (Eduard Fernández).
Ramon Fontserè destacava ahir l'estil perfeccionista de Coll (abans del rodatge van fer vuit setmanes d'assajos) i la maduresa per dirigir un grup d'actors experimentats com els que integren el repartiment. Abans de l'estrena comercial, però, Coll ha passat l'«examen» més dur, tenint en compte la font d'inspiració: «De moment l'han vista una cosina, els meus pares i un tiet, i no hi ha hagut crispació.»
Notícies relacionades
