Els ‘fotoscops' de Joaquim Gomis

Joaquim Gomis, l'empresari, el mecenes de l'avantguarda, és ara exposat com a fotògraf a la Fundació Joan Miró en una de les seves facetes menys conegudes: els fotoscops, una seqüència de fotografies organitzada en forma de fotollibre, en què la suggestió plàstica del tema i el ritme de les formes en determina l'ordre visual, fins al punt que, amb les imatges a sang i a tota pàgina en un format més aviat quadrat, acaba donant a la seqüència un ritme cinematogràfic. Una de les sorpreses que el comissari de l'exposició Juan Naranjo posa a l'abast del públic són alguns fotoscops inèdits, com Eucaliptus, una aproximació a aquest arbre vist com una abstracció; El cos, una seqüència en què la visió del nu femení frega el surrealisme; i Barcelona, document amb detalls de la ciutat en reconstrucció a la postguerra.

Gomis va ser un avançat en la fotografia del seu temps. El seu pas pels EUA als anys 20 i per París a final de la mateixa dècada l'imbuí d'una mirada moderna, que fixà els gratacels de Houston i les instal·lacions petrolieres de Texas sota una mirada propera a la Nova Visió, amb picats i contrapicats, i un ordre minimalista que destil·la sensibilitat per la imatge neta, senzilla, i pels valors estètics que ella mateixa és capaç d'aportar. En aquest sentit, s'allunyà del pictorialisme que encara dominava la fotografia catalana i espanyola dels anys 20, per abordar la realitat des d'una mirada excepcional, sigui l'arquitectura, el cos, la natura, l'objecte popular, l'organicisme de Gaudí o l'atmosfera de Joan Miró.

Joaquim Gomis va saber captar en l'espai domèstic de Miró aquells petits objectes que l'envoltaven i que eren la seva font d'inspiració: un tros de fusta, un filferro, una carabassa, un os, una arrel, i que donaren peu al fotoscop Creació Miró, del1961. L'artesania i l'Eivissa dels anys 60 adquireixen als seus ulls una elegància i exquisitat que uneix el vell i el nou, la tradició amb la innovació.