De parlar tortosí a ebrenc

La setmana passada em varen demanar que participés en la iniciativa, del Consorci per a la Normalització Lingüística a les Terres de l'Ebre, per trobar “la paraula ebrenca més bonica”. S'ha publicat un llistat de noms, amb la Jet Set intel·lectual, mediàtica i festiva del territori, que s'han afegit a la proposta. Jo els vaig respondre que no sabia què era això de l'ebrenc entès com a expressió dialectal. En arribar a casa vaig començar a consultar els llibres. El lingüista Joan Veny, a la GEC, defineix com a tortosí el “subdialecte del català occidental estès pel Baix Ebre, la Terra Alta i el Montsià, límits que a voltes sobrepassa”, o també com a “zona de transició entre el nord-occidental i el valencià”. No he trobat el mot ebrenc relacionat amb la parla. Darrerament, s'ha volgut popularitzar l'expressió ebrenc com a substitutiu del substantiu tortosí; els defensors al·leguen que d'aquesta manera s'eixampla l'àmbit territorial del subdialecte perquè s'hi sentin còmodes els habitants de la Ribera d'Ebre i del Matarranya. En canvi, sembla que no són conscients que exclouen la gent del nord del País València, el Baix Maestrat i els Ports, que, tot i que res tenen a veure amb la regió de l'Ebre, d'acord amb la definició de Veny, formen part de la parla de transició català-valencià, és a dir, el tortosí. Que li preguntin al morellà Manolo Milian Mestre si el que ell parla es diu ebrenc...

Arraconar l'expressió tortosí a favor d'ebrenc és un fenomen relativament recent que neix amb la restauració democràtica dels anys setanta com a reacció a l'opressió de cacics que les classes dominants tortosines exerciren sobre la comarca durant la dictadura. Coincideix, a més, amb l'inaturable procés de pèrdua de força demogràfica i econòmica i, conseqüentment, política de la ciutat de Tortosa, capital històrica, respecte al conjunt del territori. Els polítics, també els de Tortosa, tenen una certa recança a dir-se tortosins perquè pensen que això els pot restar adhesions a altres poblacions de l'entorn i adopten la fórmula de definir el conjunt del territori com a ebrenc i, a partir d'aquí, construir una filosofia que abasta tots els aspectes de la vida col·lectiva sota l'adjectivació d'ebrenca. És un
canvi amb fortes connotacions polítiques. No succeeix el mateix a la zona del Camp on, amb tota naturalitat, es parla de “comarques tarragonines” o “Camp de Tarragona”, expressió comunament acceptada des de Reus, Valls o Montblanc, entre altres ciutats, i que en tot cas ajuda a identificar el territori.

Dir tortosí o dir ebrenc (aclarint que s'entén com a tal els riberencs de les comarques catalanes, perquè d'ebrencs n'hi ha també a Cantàbria, Castella, la Rioja, el País basc, Navarra i l'Aragó) són denominacions complementàries i, en determinats casos, fins i tot poden ser sinònimes. Cal arraconar que alguns tortosins tinguin complexos i que altres habitants del territori mantinguin les fòbies. Deixem que la diòcesi continuï sent de Tortosa, la llengua que s'hi parla tingui el nom de tortosí, les normes recollides a la compilació siguin dret tortosí, que la jota s'anomeni tortosina, que es diguin pastissets de Tortosa...; i també, al mateix temps, que la vegueria tingui el nom de Terres de l'Ebre, com la delegació i els serveis del govern de la Generalitat, l'administració tributària, la circumscripció electoral, el seu dia, i que els organismes polítics, econòmics i administratius que es puguin crear a l'entorn de les comarques del sud de Catalunya s'adjectiven com a ebrencs.
No és només qüestió de noms.