Valor i preu de l'art

El preu

La base del preu està en la llei de l'oferta i la demanda. Quan el mercat està actiu, pugen els preus (la meva lògica diu que hauria de ser a l'inrevés). Què fa que d'una obra, d'un corrent, d'una època o d'un artista hi hagi força demanda i per tant pugi la cotització? Són diverses, les raons.

La moda: Cíclicament els períodes històrics es recuperen, aleshores la cotització dels autors d'aquell període puja.

La modernitat: El que és modern, en el sentit d'última moda, també ajuda a pujar preu. Per augmentar cotització, sovint es fa passar modernitat per innovació, tot i que no és el mateix

La qualitat: Aquest concepte, que habitualment sembla indiscutible, és la més voluble de les definicions artístiques. El temps ha fet bones peces que no se'n consideraven. I a l'inrevés, el temps ha donat fortes puntades de peu a noms i creacions que gairebé havien tocat el cel.

Per tant, qui busqui en el preu el seu consol en l'art, s'equivoca. La qüestió del preu és senzillament si estàs disposat, sense manies, i només perquè t'agrada, a pagar una determinada quantitat per una obra sense pensar que l'endemà te'n pagaran el doble o, potser, la meitat.

El valor

El que no falla mai és el valor de l'obra. El valor sempre puja per un comprador perquè enamorar-se d'una obra i adquirir-la no és només una transacció comercial, és també un acte d'amor.

Seducció: Quan és compra una obra d'art es produeix una resposta a l'impuls que ha exercit una creació. Un acte de seducció que pel fet de ser-ho no té engany. Una altra cosa és, com passa entre les persones, que els amors vagin perden fogositat.

Intercanvi: Però fins i tot quan la flama s'apaga, una obra és sempre un valor. Es pot revendre (sense traumatisme econòmic, si no pensem que obligatòriament ens ha de donar una plusvàlua econòmica). Una obra d'art la podem intercanviar, regalar o deixar en herència, amb la qual cosa el fet amorós es perllonga.

Antiestrès: L'art és bo per als moments d'alta tensió. És un lligam amb les parts positives de la vida. La visió d'una obra que s'ha adquirit segons criteris personals és sempre relaxant.

Cultura: L'afició a l'art és una bona manera de culturitzar-se. L'art porta implícit història, estètica, coneixement, criteri... Aficionar-se a l'art té el valor de l'enriquiment intel·lectual.

Democràcia: En contra de la percepció elitista que s'atribueix a l'accés a la creació, l'art és democràtic en tant que les percepcions que poden provocar són personals. Cadascú pot tenir la seva.

Fidelitat: Si una obra es compra amb sinceritat, el col·leccionista mai quedarà decebut. Una obra artística, a diferencia d'un objecte creat industrialment, té vida pròpia. Sempre parla i el temps ens fa descobrir noves lectures i mirades.

Aquest panegíric sobre els alts serveis que ens ofereix l'art per damunt del mercantilisme ha d'acabar, per ser just, dient que l'art no és tan car com sovint projecta la seva imatge. Potser ho és si el marc de referència del nostre entorn és un basar xinès. Això no vol dir que l'art i el valor no es donin la mà en moltes ocasions. I que el que es compra per amor també pot acabar sent una bona inversió.