La nova biblioteca de l'Estat a Girona
Fa pocs dies vaig sentir una conversa involuntària de dues persones de Girona, i en català, en una cafeteria, mentre deien: “Ens trobarem a la Meca.” Carai, penso jo, quin viatge més llunyà i exclusiu... No s'ha de fer, però vaig parar l'orella. Estaven parlant del lloc on ara estan construint la nova biblioteca de l'Estat a Girona, entre els carrers Emili Grahit i Oriol Martorell. Vaig pensar: sense comentaris, però malament rai.
L'Ajuntament de Girona farà bé de posar un nom adient a la instal·lació, un nom significatiu, que tingui un significat i un missatge... Una tasca gens fàcil.
Cada dia passo pel davant d'aquesta obra, que ara ja està prenent la forma definitiva, i crec, en confiança, i així m'ho han fet notar alguns veïns, amics i persones amb qui he parlat sobre el tema, que l'obra d'aquesta biblioteca no s'integra gens amb el seu entorn, almenys de dia, i crec que un cop acabada i il·luminada, de nit encara ho aconseguirà menys. És una llàstima que, en una situació tan privilegiada, el projecte dóna l'esquena a un carrer amb tanta circulació com és Emili Grahit, i a un de residencial, com és l'Oriol Martorell. És a dir, es tanca dins seu. No sóc contrari al material de la façana (u-glass), que sens dubte sembla molt innovador, però sí que se n'ha abusat, potser massa. Si aquesta obra es trobés, per exemple, al campus de Montilivi, o al Parc Tecnològic, o en un entorn menys dens, potser s'integraria millor en les construccions de la zona. Però sent on és no lliga pràcticament amb res; vol ser, però no és. Molt possiblement, per dins sigui una obra excel·lent, funcional, moderna, avançada... Però en una obra tot és important: la seva funcionalitat i la seva bellesa tant interior com exterior. La ciutat i els veïns ens mereixíem una altra cosa. Anna Pagans va ser una bona alcaldessa, però possiblement algun seu company de viatge polític no va estar a l'altura en el moment de fer la cessió del terreny. Vigilar, proposar i orientar el tipus de construcció i els materials a utilitzar. Un projecte i una obra d'11,5 milions d'euros mereixia més atenció des de Girona, encara que estava encarregada i pagada des de Madrid. Entro a la pàgina web dels Arquitectes de l'obra, Corea & Moran Arquitectura de Barcelona. Han fet pavellons, hospitals, centres cívics, biblioteques i moltes infraestructures. Parlen d'un entorn gris, i jo em pregunto: aquest edifici no farà que Girona sigui encara més grisa? No seria que el projecte es va fer en aquella època de tanta feina? S'ho varen mirar amb calma? Es va madurar, el projecte? Es va pensar en els veïns, als vespres, amb tot il·luminat? Quin impacte, no creuen? S'ha pensat amb la possible desvalorització de la zona? No serà que el projecte va ser concebut per obtenir un premi i res més? Veient la pàgina web i el projecte, tenim aquesta impressió.
Som en l'època d'internet i de les noves tecnologies, com tothom sap, i això anirà a més, i jo em pregunto: calia una obra-biblioteca d'aquesta envergadura per a Girona? Que consti que sóc un amant de la cultura i la lectura, però potser estem arribant a un excés d'aquest tipus d'equipaments, en general, a les poblacions de Catalunya. Fa pocs dies, en llegir un article de Joan Ribas a El Punt Avui, en el qual es repassava el tancament d'una dotzena llarga de llibreries a Girona en els últims temps, em va fer pensar. Algú podria dir: home, l'important és tenir l'edifici; és clar, sempre podrem utilitzar-ne una part per a altres funcions, si arriba el cas.
Aconseguirem omplir-lo d'usuaris i dotar-lo de l'ús que es mereix? Qui pagarà el seu manteniment i funcionament? Com sempre, el temps ens donarà o traurà raons. El disseny i materials del projecte ja no ens els canviara ningú. I l'impacte de dia i de nit per als veïns, vianants i gent de Girona, tampoc. Aviat se'n farà una inauguració oficial i tots contents. O no tots contents? Tant de bo m'equivoqui.
