El somni del progrés

Fa un any que es va engegar Google Art Project, una iniciativa que aplega, ara per ara, 32.000 obres de 6.000 artistes consultables a la web. Fa quaranta anys que irrompia, al Japó, Mazinger Z, el famós robot enginyat pel dibuixant Go Nagai. Fa uns dies l'hem homenatjat al Saló del Còmic de Barcelona. Fa setanta-cinc anys dels bombardejos de Guernica i de la tela homònima de Picasso. Noranta-vuit anys de l'inici de la Primera Guerra Mundial. Cent tres del Manifest futurista de Marinetti i de la Setmana Tràgica de Barcelona. I uns dos-cents de la sèrie Els desastres de la guerra (1810-1815), de Goya.

Tot aquest garbuix d'efemèrides té, com a mínim, un fil conductor: la condició humana davant la noció de progrés. Goya és un dels primers a adonar-se que “el somni de la raó produeix monstres”. El racionalisme il·lustrat lluitava contra un món de supersticions. El progrés era el camí vers el nou paradís humanitari de llibertat, igualtat i fraternitat. Un camí que es transformarà en somni imperial i parirà el monstre de la guerrilla: la guerra total, democratitzada, sense distinció de classes ni d'ofici.

Marinetti percebia els límits del cos humà. Tenim una ànima massa ambiciosa embolcallada de matèria perenne i voluble. La màquina és una extensió de l'ànima, per bé o per mal. L'home esdevé superhome si pilota un avió o un automòbil. Ferrer i Guàrdia defensava el progrés com a guaridor dels mals de l'home i garantia d'igualtat. La defensa d'interessos miners a Melilla provoca el rebuig a anar a la guerra dels joves catalans i tot acaba en un bany de sang.

Pocs anys després, el progrés es girarà contra l'home i, durant la Primera Guerra Mundial, s'empraran per primera vegada avions, tancs i gasos tòxics. Els robots de Vaucanson s'amaren d'allò sinistre freudià. Les màquines nazis bombardejaran gairebé tot Guernica: van respectar la fàbrica d'armament. I Picasso recorrerà al llegat de Goya: “El somni de la raó industrial multiplica els monstres.”

El Japó bombardejat sintetitza l'horror tot imaginant el combat entre el bé i el mal encarnat per robots gegants: Mazinger Z contra l'exèrcit del Doctor Infern. Però resulta que els robots poden fer més coses, com cartografiar a escala 1:1 el món. O passejar per les principals pinacoteques i fotografiar al mil·límetre les grans obres dels nostres mestres. Totes? No pas. De Picasso ençà, les dels autors més importants –entre les quals, el Guernica– resten excloses. Resulta que el somni del geni produeix drets d'autor... Ai, la condició humana!