La família i alguns més

En els anys de la Transició, el nom de Gonzalo García Pelayo era associat a programes radiofònics de música i a la direcció d'algunes curioses pel·lícules que després han esdevingut obres de culte, especialment la introbable Frente al mar, una producció classificada S a l'època que el crític José Luis Guarner considerava la millor pel·lícula andalusa dels setanta. Aquesta curiosa personalitat no ha passat a la història per la seva faceta creativa, sinó pel fet de ser un rei dels casinos i per haver inventat un mètode per posar a prova l'atzar. Eduard Cortés ha pres en préstec la seva història per rodar The Pelayos, la crònica de com els membres de la seva família van aconseguir arruïnar legalment un casino. A priori, val a dir que el to de la pel·lícula podria ser una mena d'apèndix de la saga Ocean's eleven d'estar per casa, basada en els reptes i estratègies que duen un grup per posar en crisi el poder dels casinos. Tots els al·licients del gènere hi són presents: les astúcies, la caiguda en el vici que porta a la pèrdua, la lluita contra la màfia que controla el local i la sorpresa final. De fet, The Pelayos sinó fos perquè “qualsevol coincidencia entre la ficció i la realitat no és casual”, seria una obra més aviat previsible. L'encert de la pel·lícula rau en el fet que no enganya i que ofereix tot allò que l'espectador n'espera amb un bon sentit del ritme i amb situacions estereotipades però efectives. De totes maneres, més enllà de les subjeccions als clixés que ens ofereix l'aposta, hi ha alguns aspectes que resulten més que confortables. Particularment, em resulta gratificant quan abandona el model Ocean's eleven per acostar-se més a Els Tenenbaums de Wes Anderson. Quan la intriga sobre el grup de personatges en lluita contra la ruleta es converteix en una curiosa crònica familiar en què un pare i un fill comparteixen la mateixa amant, dos cosins actuen com veritables cap verds posant en perill els seus negocis i un altre ha de compaginar la ruleta amb el mercat del peix. La història d'una comunitat exòtica articulada al voltant de la figura d'un veritable padrí és el que acaba convertint The Pelayos en una pel·lícula simpàtica.