poets'
corner
Faber & Faber digital
E
Faber & Faber és tota una llegenda en el món de les editorials. Es va fundar sota el nom de Faber & Gwyer el 1925 i no va adoptar el seu nom actual fins al 1929, quan Geoffrey Faber va assumir la presidència de l'empresa. Faber es va fer famosa arreu del món quan, sota la direcció literària de T.S. Eliot, va començar a descobrir els nous autors de la dècada dels anys 30, autors de la talla de W.H. Auden, Stephen Spender, Louis MacNeice i altres.
Des de fa 87 anys, Faber ha anat marcant tendències literàries en vers i prosa a base de donar a conèixer, generació rere generació, els nous valors que han anat apareixent. Faber ha anat creant clàssics moderns com Philip Larkin, Ted Hughes, Seamus Heaney...
Com tots els editors del món Faber ha hagut d'afrontar l'arribada dels llibres en suport digital. Faber es podia haver tancat en banda, sobretot en vista del seu llarg historial d'edicions belles. La marca Faber és sinònim de fine publishing. Només cal fullejar la substanciosa monografia de Joseph Connolly, Eighty years of book cover design (2009).
Faber va decidir que havia de canviar. Per demostrar d'una manera irrefutable el seu compromís ferm amb el món de l'edició digital va treure al mercat, en coedició amb Touch Press, un producte insòlit: un app a partir del poema emblemàtic de T.S. Eliot, La terra eixorca. I, primer de tot, havien de superar les reticències de la vídua, Valerie Fletcher Eliot, una hereva molt severa, que durant anys no permetia que les obres del seu marit apareguessin en edicions sense tapa dura.
La nova versió de The Waste Land té de tot: el poema ben editat amb totes les notes marginals necessàries; un facsímil de l'autògraf original; textos crítics d'interpretació del text; una filmació d'una actuació de l'actriu Fiona Shaw llegint el poema; gravacions de lectures de T.S. Eliot (dues, una completament inèdita del 1933), Alec Guinness, Ted Hughes i Viggo Mortensen; i una galeria de fotos i imatges relacionades. I tot per un preu ridícul.
Seria ben interessant que molts editors del món, començant pels d'aquest país, prenguessin bona nota de l'exemple de Faber i aprenguessin que han de seduir i engrescar els lectors perquè es passin a l'edició digital. Ara per ara, massa editors resolen el tema de l'edició digital amb la revenda de galerades una mica reformatejades, a preus massa elevats. L'edició digital és un món de grans possibilitats, molt més enllà de l'obvietat d'aspectes pràctics com el pes i l'espai o la gran capacitat d'emmagatzematge.
Tinc la sensació que els editors no estan gaire convençuts del valor de l'edició digital. S'omplen la boca de les meravelles del llibre electrònic, però no fan gran cosa i es lamenten de la poca incidència en el mercat. En què quedem? Sí o no.