La llum ve de la foscor

La Diputació de Tarragona i Viena Edicions han publicat recentment Sefa Ferré. L'expressió permanent —número 28 de la col·lecció Tamarit— d'Eugeni Perea Simón, bell llibre que ens mostra l'obra pictòrica de la pintora reusenca.

Eugeni Perea, escriptor, historiador, discret intel·lectual meridional, ha trenat un text d'intensa expressió al voltant de l'obra de Sefa Ferré, cercant referències artístiques i literàries que ens ajuden a comprendre el sentit de l'obra artística en general i la de la Sefa en particular. No és una biografia formal—tot i que la té— farcida de dades, ni de valoracions artístiques. De fet la gràcia i el valor rau en això: no ser un llibre acadèmicament convencional d'art. Diria que és com una gruixuda heura que recargolada s'enfila a un arbre. En beu, en xucla les essències de l'obra, sense ella no tindria sentit, però alhora té personalitat creativa pròpia. Com dues vides paral·leles, que s'entenen, s'estimen i es respecten.

L'heura, en aquest cas, no escanya l'arbre. Al contrari: és portadora de vida, que ha nascut d'una profunda mirada de l'obra pictòrica. Literatura més arts plàstiques. Un aliatge que aquí és mostra poderós. Com poderosa és l'obra de Sefa Ferré que podem contemplar en les moltes reproduccions, entre el text i en la part dedicada a catàleg.

Obra que sovint es mostra com la simplicitat nua de l'arquitectura, geomètrica, amb blancs embrutats, potents vermells de les teulades o les negrors de les ombres profundes on el sol no penetra. I això passa prenent la mesura a pobles del Matarranya, a les Illes, a Positano o del Camp i el Priorat. La realitat del lloc la transforma en un miratge que esdevé permanent, l'expressió permanent que subtitula la publicació.

En alguns quadres l'arquitectura es fa petita, es fragmenta en detalls, per exemple en els balcons i les verdes persianes de corda, d'una simplicitat esquemàtica, que tenen, però, la convicció de transportar-nos del sol de justícia extern a la frescor de parra dels interiors de les cases, com en una poesia de pocs versos. Com si ens sentíssim al bo de l'estiu.

Quan Sefa atrapa els paisatges urbans de llocs com la Vilella Baixa, Siurana, Perea té excusa per posar un accent literari per descriure l'amplitud del Camp de Tarragona, la particular delicadesa del Priorat o fins i tot les coves de la mar de la Frau.

En una altra part de l'obra, en els dibuixos amb llapis grafit, gairebé podríem afirmar que Sefa Ferré dibuixa els blancs, son ells qui imposen els límits, l'expressió de l'espai, sovint també entre l'arquitectura o la esquemàtica geometria particular dels interiors. Queden moltes coses per dir, però la tela s'acaba. Millor que mirin de contemplar i llegir. La llum ve de la foscor i aquí s'exalta.