Una filosofia de l'existència

Arnau Puig es fotografia davant d'un mirall circular que encercla el seu rostre. Al seu darrere, les branques d'un arbre i, en la llunyania, s'estén als seus peus com una estora la seva ciutat de referència: Barcelona. Aquesta fotografia en blanc i negre és la coberta del seu nou llibre titulat De una filosofía de la itinerancia, publicat per Comanegra i amb un subtítol que ho diu tot: Acerca de un pensar nacido desde la existencia. Arnau Puig apura el seu temps per dir-nos que no hi ha res més que l'existència i la nostra acció vital enfront de la realitat.

Arnau Puig s'ha enfrontat a l'art i a través de la filosofia. Heterodox, lector de la cara A i la cara B de la filosofia, no dóna res per tancat, sempre l'acompanya el pensament dialèctic, camp de batalla del sí i del no, del positiu i del negatiu. Aquest llibre, que proposa una passejada pels racons de la filosofia existencial al llarg de la història, va al moll de l'os d'alguns dels autors que més han influït en l'art i l'estètica, com ara Descartes, Kant, Hegel i Heidegger. Com diu Román de la Calle al pròleg, l'autor filosofa des dels camins i revolts de l'existència, en un Vivere est cogitare de ressons ciceronians, o, a la inversa, Cogitare est vivere, de ressons cartesians.

En els racons de la vivència i l'experiència, Arnau Puig ha trobat la seva filosofia i l'exposa. Es despulla davant del mirall barroc i explica el seu mètode d'interpretació de la vida i de l'art, perquè l'estètica també forma part de l'existència. “L'obra d'art és un procés que es du a terme per la via del tempteig” i “Les raons que mouen l'artista són raons obscures”, ens diu el filòsof, que, un cop més, no es vol constrènyer a cap cotilla filosòfica. Desconfiança vers les ortodòxies i crida a la llibertat des de l'experiència. El foc s'escampa per les branques d'un pensament filosòfic que abraça ciència i tecnologia, psicologia i comunicació, sociologia i antropologia, i, òbviament, metafísica.