La felicitat del desig

La literatura catalana, que vessa imaginació, creativitat i qualitat en la novel·lística, no acaba de trobar el seu lloc actualment en la narrativa curta. Un gènere difícil i agraït i que per a molts lectors serveix de termòmetre per validar determinats autors. No en va, es considera que dominar la narració curta és una garantia solvent de qualitat literària. Molts recordem Pere Calders més pels seus emblemàtics relats curts que per les seves novel·les, tan consistents. De la mateixa manera que Quim Monzó i Sergi Pàmies, per posar uns exemples més pròxims, obtenen tan reconeixement pels seus llibres de narracions com per les seves novel·les.

El poeta i novel·lista Joan Giné-Masdeu es llança a la narrativa curta amb Un sojorn a Baden-Baden després d'endinsar-se fa dos anys a la novel·la amb El genet nu, que es va endur el premi Pin i Soler a finals de l'any 2009.

Ara ens ofereix uns contes curts, amanits amb un llenguatge directe i refrescant, una sensualitat sense subterfugis i un humor sorneguer, com deixat anar pel broc gros. Uns atributs que fan que el llibre es llegeixi amb fluïdesa i escampi un regust de complaença als paladars dels lectors amants de les sorpreses i provocacions.

No estranya que sigui la narració Un sojorn a Baden-Baden la que doni títol al llibre. D'alguna manera aquest conte recrea el so alegre i afortunat de la música literària que desprenen la majoria dels contes. Un simple representant d'una companyia surera de Farners, a la Selva, es trasllada a un luxós hotel de la Selva Negra alemanya per negociar un contracte de venda de taps de suro amb un empresari vinícola, ja madur, de la zona. Sense saber ni com ni de quina manera, l'estada a Baden-Baden es converteix per al narrador i protagonista del conte en un llarg sojorn de plaers sensuals i gastronòmics continuats que es clouen amb el contracte comercial més sucós que mai havia aconseguit. Una bacanal de satisfaccions.

Uns contes molt locals i universals a la vegada. Molt diversos, tan en les temàtiques com en l'estil, i ben aprofitats per recrear espais, paisatges i formes de ser ben pròpies i prou contradictòries. Unes narracions que també furguen en els temes universals de la vida, des de l'amor més profund i el desencís fins a la solitud i el desarrelament. Sempre, però, deixant anar el llast de satisfacció i de joia que produeix poder albirar el límit de viure amb plenitud.