Més enllà de l'horitzó

Miró o Picasso? Miró i Picasso. (R.B / S.W.)
Un segle de la història de l'art? El XXI. (R.B / S.W.)

Un poeta? Joan Brossa. (R.B / S.W.)
Un músic? John Cage. (R.B / S.W.)
L'obra d'art més estimada? Les peces que va fer Ralph amb restes cremades d'un incendi del cap de Creus. (S.W.)
Una peça que mai es vendria? Si el tingués, un quadre dels mestres flamencs. (R.B.)

Una ciutat que representi l'art? Nova York. (R.B / S.W.)
L'art s'ha de subvencionar? Nosaltres cerquem totes les vies per fer de l'art la nostra forma de vida. Si no hi ha subvencions, nosaltres continuarem fent el nostre projecte. (R.B / S.W.)
Per què la gent ha de comprar art? L'art forma part de la vida.(R.B.)

Com seria el món sense art? A nosaltres se'ns fa molt difícil concebre l'existència sense l'art. (S.W.)

La pulsió de l'art és energètica. És un impuls que mou les coses de manera misteriosa. L'art mou el món i el món es mou per l'art. Si més no, hi ha molta gent la vida de la gual s'agita en funció d'aquestes forces.

El novaiorquès d'origen italià Ralph Bernabei va sentir la crida de l'art europeu i va viatjar a Bèlgica a conèixer en viu la pintura flamenca. D'aquell impuls, en va néixer un altre. Va trobar-se amb Silvy Wittevrongel amb qui fins ara ha compartit projectes personals i professionals.

La parella forma un tàndem especial. Formalment, ell és artista i ella galerista, però a la pràctica els papers es desdibuixen a l'hora de fer tirar endavant la galeria Horizon, a Colera, a l'Alt Empordà, en un territori fronterer que, per ells, mai no ho ha estat perquè tot i que ja fa 20 anys que estan arrelats a Colera, la seva vida és un flux d'anades i tornades. Van anar a parar a les comarques gironines després d'un viatge al Marroc i de camí cap a Itàlia, on Bernabei encara té família. I van topar amb unes terres d'alt voltatge artístic. Primer es van aturar a Cadaqués fins que, casualment, van descobrir Colera, on van decidir crear una sala d'art.

El seu primer local, que combinava galeria i habitatge, va ser un antic forn de pa, a la plaça de Pi i Margall. L'espai públic aviat va ser un perllongament de l'espai galerístic.

En el plantejament artístic de tots dos també hi cap el nomadisme creatiu que fa viatjar la creació artística per disciplines variades. Música, dansa i cinema també han format part de les seves propostes al costat de la pintura, el gravat i l'escultura. També han tingut clar que una galeria s'ha d'obrir de portes enfora, cercant la complicitat del territori i de la gent que l'habita. Per això les seves iniciatives han estat com les seves vides: arriscades, il·lusionades, intuïtives, arrelades i universals.

Entre els projectes que han endegat hi ha exposicions temàtiques dedicades al color negre, a Walter Benjamin i al cineasta Luis Buñuel. També han celebrat el centenari de l'òpera La Bohème i el vincle entre el músic John Cage i el ballarí i coreògraf Merce Cunningham.

La sala Horizon, que des de fa anys és al carrer Francesc Ribera, 22, ha seguit una línea en espiral, que més que la recta, defineix l'art. Viatgen al passat però cerquen allò més actual; es fascinen pel que és nou, però no rebutgen el classicisme. La galeria és per ells un espai físic ja que hi viuen i hi treballen, però sobretot és una expressió mental. És un espai en què s'intercanvia la virtualitat amb l'ocupació física d'artistes com Gabriel, Àlex Nogué, Enric Ansesa, Vicenç Viaplana, Rafa Forteza i el mateix Ralph Bernabei entre el bon grapat d'autors que hi han passat, bé exhibint el seu treball de manera individual, bé amb mostres col·lectives plenes de concepte.

El treball de Bernabei i Wittevrongel pren altres formes. Com a espai de reflexió, han creat Outer Horitzons, una revista d'abast internacional en què veus de diferents timbres aporten una visió plural del fet artístic vinculat a l'existència. El número tres es mostra de manera itinerant. A la Catalunya del Nord, el proper dissabte 9 de juny, al Hotel Belvédère de Cervera, hi haurà una presentació (12.30 hores).